La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 28

14/04/2020

The Beatles / A day in the life

 

Obrint Pas / Viure

 

Mercedes Sosa & Joan Baez / Gracias a la vida

 

Bertomeu: Només un mot que t’ho diria tot: vida

Coldplay / Viva la vida

 

La vida del confinat, perplex o no, passa per moments de caire distint. Des de l’avorriment o «muermo», què en realitat és una infecció produïda per un bacteri, maleïts bitxos! a l’esperança o il·lusió pel retorn a la «normalitat». En el meu cas, la normalitat, literària o periodísticament, seria tornar a recuperar el meu HÒSTIA NEWS, les notícies en clau d’humor , ironia i sarcasme. Ai!!!. Mentre això arriba, hui he reflexionat sobre la vida en paraules de persones molt més sabudes que jo. Cosa no massa difícil com sabeu.

“La vida és allò que et va succeint mentre tu t’entestes en fer altres plans”. La frase és de John Lennon, però l’adopte com a pròpia. Pier Paolo Pasolini va dir que “la vida és el passat, el present i el futur”. En el seu cas, malauradament, el futur es va quedar descansant per a sempre en el balneari d’Ostia, assassinat per un jove. Uns diuen, que li havia proposat relacions sexuals i d’altres que va ser víctima de sectors poderosos del govern que el consideraven un intel·lectual molest per l‘àcida crítica que destil·lava en les sues pel·lícules. El filòsof danès Sören Kierkegaard ens va aclarir que “es pot comprendre la vida cap enrere, però cal viure-la sempre cap endavant”. Això està bé Kierkegaard, però sempre que ens deixen. Com deien dels rockers dels anys 60: “viu de pressa i deixa un bonic cadàver”, perquè en paraules de Marguerire Duras, l’autora de novel·les com “Un dic contra el Pacífic” o “Indian song ”Molt prompte en la vida és massa tard”. Per això cal fer cas a Henry Miller que sentencià: “S’ha de donar un sentit a la vida, pel fet mateix que manca de sentit”. El mestre Leonardo da Vinci, li va donar un gran sentit a la seua vida, i de retruc ens el donà a molts de nosaltres. Com a gran impulsor del renaixement, eixa època daurada que posà fí a l’obscurantisme medieval, va viure intensament perquè “Qui no valora la vida, no se la mereix”. Com també va dir Joan Fuster en un dels seus brillants aforismes «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres». I ara que estem confinats no és mala manera manera de viure, viatjar o estimar a través del llibres.

Però com tampoc no crec en las frases grandiloqüents,  recorde els versos de Raimon en la seua cançó «Jo vinc d’un silenci»:

Jo vinc d’un silenci

antic i molt llarg

de gent sense místics

ni grans capitans

que viuen i moren

en l’anonimat

que en frases solemnes

no han cregut mai

Per tant em quede amb la mirada escèptica i irònica d’Enrique Jardiel Poncela, l’escriptor espanyol de l’humor absurd: ”En la vida humana només uns pocs somnis es compleixen, la gran majoria es ronquen”.

Com les cançons que he triat hui ho diuen tot, jo no diré res més:

Per viure A day in the life donem Gracias a la vida. Només en un mot t’ho diria tot: Viva la vida!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top