Diari d’un confinat perplex / 34

19/04/2020

Back to the future o imaginar el futur. Terrible?

 

Leonard Cohen / The future

 

Madonna / Future lovers

 

Pet Shop Boys / This used to be The future

 

Radio Futura / Enamorado de la moda juvenil

 

Black Eyed Peas / Boom boom pow

 

Sau / El futur està a les teves mans

 

The Beatles / Tomorrow never knows

 

Gorillaz / Tomorrow never comes

 

La frase de Woody Allen «el futur m’interessa perquè és el lloc on passaré la resta de la meua vida» té sentit ara? O és una tràgica ironia?.

En la pel·lícula «Retorn al futur» de Robert Zemeckis, una adolescent de nom Marty McFly fa un viatge en el temps 30 anys enrere amb l’objectiu què els seus pares es coneguen i ell puga nàixer. Ara imaginem, si tinguérem la possibilitat científica, allò que faríem si poguérem tornar al futur-passat?. Quines coses canviaríem  per a corregir errors fatídics?. Per exemple, evitar que el Dúo Dinámico es conegueren i no ens trituraren el timpans amb el maleït himne «Resistiré»?. Si haguérem sabut que estaríem en confinament dos mesos hauríem anat a la perruqueria i que el futur no ens pillara amb aquests pèls?. L’estètica, vulgues que no, és important. I si el viatge és al futur-futur?. Què ens trobarem quan açò acabe, frase que comença a ser carregant, una distopia, una societat indesitjable o per als més catastrofistes un apocalipsi zombie que no haguera ni imaginat George Orwell en el seu Big Brother de 1984?. Per exemple, la dreta i la ultradreta, perdoneu el pleonasme, han aconseguit tombar el govern social-comunista-bolivariano i el president és Aznar, Felipe González, o pitjor encara Rosa Díez?. Com haguera titulat George Orwell eixa calamitat?. Involució en la granja?.

Eixa societat postcoronavirus es dividiria en dues categories?. Aquells que hagen passat la malaltia i per tant estaran immunitzats i els qui haurien desitjat haver sigut contagiats per a formar part d’eixa elit privilegiada?. Eixa divisió seria terrible, però tanta com l’actual entre pobres i rics?.

Parafrasejant a Woody Allen el futur ens interessa perquè és el lloc on passarem la resta de la nostra vida. Que no serà igual, quasi tots estem convençuts. En qualsevol cas, esperem que no siga eixe apocalipsi que ens auguren els vidents professionals.

Però si arriba, com deia ma mare, almenys que t’agafe amb els calçotets, o les bragues, netes.