La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 39

24/04/2020

Una finestra amb vistes

 

O mio bambino caro / Giacomo Puccini

Banda sonora A room with a view

L’harmonia de vistes des de la meua finestra m’ha fet pensar en una aparent paradoxa. A l’esquerra veig el que encara queda d’horta a la ciutat de València: la partida de Dalt que abasta els termes de Campanar i Benimàmet. I a la dreta dos «institucions» en principi ben diferents l’una de l’altra: el parc de bombers, on els cossos plens de vitalitat i solidaritat s’exerciten per a estar preparats en cas d’alguna emergència i totes les vesprades, a les 20:00, connecten les seues sirenes a tota potència per als aplaudiments al personal sanitari. Al seu costat, el cementeri de Campanar, necròpolis de barri, abans poble, no emet cap so ni signe de vida que jo sàpiga. I que continue així. No fóra cas que apareguera Michael Jackson cantant i ballant el famós «Trhiller». En la novel·la «Una habitació amb vistes» d’E.M. Forster i adaptada al cinema per James Ivory l’any 1985, una jove anglesa de viatge per Florència coneix un senyor excèntric que li cedeix la seua habitació per a que gaudisca una finestra amb vistes a la ciutat.

Ella tenia la visió de la capital de La Toscana des d’on contemplava Santa Maria del Fiore, el Ponte Vecchio, la Basílica de la Santa Creu i els museus dels Uffizi, el Bargello o l’Acadèmia que acull l’estàtua del David de Miquel Àngel. Tot aquest conjunt ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat. Allò que contemple jo, des del meu confinament, horta, parc de bombers i fossar, són el meu patrimoni visual.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top