Tens 0 productes a la teua cistella
27/04/2020
Nacha Guevara / Los imbéciles
Frank & Nancy Sinatra / Something stupid
El confinat perplex hui s’hi troba un poc més perplex. Ahir davant la joia i cridòria de xiquets i xiquetes per poder eixir al carrer després de 44 dies ho feren quasi en estampida. A eixa joia, però, s’hi va unir la irresponsabilitat d’alguns pares i mares -vull creure que no molts- que no respectaren les normes de seguretat en allò de la distància social amuntegant-se entre ells. Només els hi faltava la cerveseta i els cacaus. I va ser València, un mal exemple d’eixa imprudència incívica que ens pot posar en perill a tots. No seria gens estrany que molts d’eixos ciutadans foren els que el dia anterior isqueren als balcons a rebentar els seus perols de cuina en protesta per la gestió del govern. Que no diré jo que siga modèlica, atès els evidents errors que s’han comès, però eixa «protesta», legítima tot i que no estiga d’acord, tenia una clara intencionalitat partidista en uns moment d’emergència sanitària i social. Hi ha un frase, lamente no recordar qui és l’autor, bastant eloqüent sobre el tema:
«En temps de crisi, els intel·ligents busquen solucions; els idiotes culpables».
El director francès de cinema Claude Chabrol, autor de pel·lícules com «La femme infidèle», «Le boucher», «Une affaire de femmes» o «La Cerémonie» va deixar també una sentència demolidora per a la posteritat. Això en el cas hipotètic que hi haja posteritat. Siga el que siga això:
“Em resulta molt més apassionant la imbecil·litat, que no pas la intel·ligència. La primera no té límits”.
Tot i admetre que qui estiga lliure d’haver fet l’imbècil alguna vegada que tire la primera pedra. No em direu que usar una cita evangèlica per un agnòstic com jo té la seua paradoxa, no?.
