La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 47

02/05/2020

Hui he eixit de bon matí a córrer per primera vegada, -o igual era caminar ràpid a l’estil Mariano?- tal com marca la norma del govern. I he de dir que l’ha complida estrictament. Ni m’he  allunyat més d’un quilòmetre de distància de la meua horta de Campanar ni he estat més d’una hora. Tampoc calia pegar-se un «empatx runner» el primer dia. Durant el camí he reflexionat  sobre que aniria el tema del diari perplex. Atès que la imaginació va esmicolant-se, he recordat un article d’un diari britànic en un moment que sembla que no hi ha havien moltes notícies. Allò que deien en l’argot periodístic una «serp d’estiu», una expressió que s’ha quedat quasi tan rància  i obsoleta com la premsa en paper. Ja sabem que el personal no està molt per la labor de pagar per la informació i la cultura.

Fa un temps The Times, valga la redundància, va publicar una antologia de lleis extravagants que no se sap per quina raó, ningú s’ha molestat a abolir. Per exemple, a la civilitzada França hi ha una prohibició d’anomenar Napoleó a un porc, un marrà per entendre’ns millor. Els Estats Units són els campions en això d’acumular disposicions “legals” pintoresques. A l’estat nord-americà d’Ohio és il·legal emborratxar un peix. Ja em direu com s’hi pot emborratxar una sardina o un llobarro. A Vermont, una dona ha d’obtenir el permís del seu marit per a dur dentadura postissa; A Kentucky, va contra la llei dur amagada un arma de més de sis peus (quasi dos metres). En aquest cas, la persona que ho aconseguesca és, a més d’un infractor de la llei, un fenomen, un mag de l’art de la desaparició com David Copperfield.

Al Regne Unit tampoc no es queden curts: les dones embarassades tenen dret a fer les seus necessitats on els vinga de gust, fins i tot en la “gorra” d’un policia. El que ja no sé, és si el policia haurà de col·locar-se de nou la gorra, després de l’alleugeriment de la prenyada. Això si que deu “emprenyar”, dic jo. També es considera una traïció pegar un segell amb l’efígie del monarca, en aquest cas “la” monarca Isabel II, boca per avall. En això, els valencians donem mostra de major saviesa, i pengem cap per avall el retrat del borbó Felip V. I alguns també el del seu successor preparat.

La llista, com veieu, està farcida de disposicions que posen de manifest la bogeria de molts dels legisladors que hi ha arreu del món. Però el problema de la justícia no rau en aquests disbarats, que en molts casos són producte d’un període històric que, tal vegada, els podria haver donat algun sentit, per mínim que fora. El que realment em preocupa dels legisladors és que encara no hagen abolit lleis, que més que absurdes són inhumanes, injustes i il·legítimes. La pena de mort o els beneficis abusius del sistema capitalista que deixen en la misèria a una gran part de la humanitat. No podríem dictar una llei ben sensata i raonable contra aquesta colla de poca-soltes per qualificar-los de manera benevolent?.

Dit tot açò, cal aclarir que no pense que aquesta norma de «desescalada» i passejos per franges horàries i d’edats siga. Comparada amb les lleis absurdes a que he fet esment sembla ben sensata, raonable i fàcilment comprensible. Bé, llevat d’alguns «opinad@rsquesabendetot» tan resabudes elles i ells.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top