La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 49

04/05/2020

Fase 0

 

Al Tall / Arrier m’han posat

The Walker Brothers / Love minus zero

 

Bob Dylan / Love minus zero

 

Hui, 4 de maig, encetem això de la fase 0. Una fase que em produeix certa perplexitat, un estat ja natural i permanent en mi.

Ja podem anar a la ferreteria, al fisioterapeuta, a la floristeria i a la perruqueria. Sobretot a la perruqueria, perquè  tenim els pèls absolutament esvalotats, a punt d’iniciar una revolució capil·lar al crit de «Freedom for the hair» . Allò que volen i reivindiquen és la independència del nostre cap. Fins i tot han creat un hagstag, a mi m’agrada més el terme etiqueta en valencià, a Twitter que és Trending Tòpic: #ElsPelsSeranSempreNostres.

El cas és que ha de ser amb cita prèvia. I m’han donat dia per al 20 de febrer del 2025. I has tingut sort, m’ha etzibat el meu estilista, perquè jo tinc estilista, a travès de l’APP «Pel Pèls».

Jo sóc de lletres i no entenc això del número zero. Em sembla un número reaccionari, si el col·loques a l’esquerra no val res. En canvi, si l’afegeixes a la dreta, tu no «ells», sempre el col·loquen «ells», es fan milionaris. Ho cantava Al Tall: «Arrier m’han posat amb 5 muletes; 3 i dos són de l’amo, les de més meues, les de més meues». Explicació aritmètica del capitalisme.

Doncs bé, faré meua la sentència de Bart Simpson «Multiplica’t per zero» que haurien firmat els Marx. Karl i Groucho, tots dos.

No obstant això, tota aquesta xerrameca és artificial per a ocultar l’enveja indisimulable que tinc per no ser de les quatre illes que han passat directament a la fase 1 sense passar per la casella de la 0. Sobretot tinc enveja de Formentera. Recordaria la meua època de hippy i La Graciosa, a les Canàries. Més que res, a veure si  se’m contagiava un poquet això de ser graciós.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top