La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 50

05/05/2020

Sota la síndrome Ponç Pilat

 

50 dies de diari i confinament han consolidat i normalitzat la síndrome de Ponç Pilat, un símptoma que em -ens- defineix clínicament com l’estat patològic que patim. Contínuament científics, metges i fins i tot polítics ens  recorden que les mans són una de les principals vies de transmissió de virus i bacteris. Altrament ens recomanen, quan no ordenen, això de llavar-se-les sense parar com feia Ponç Pilat durant el judici a Jesús. Bé, ell només ho va fer una vegada, per a defugir la seua responsabilitat de defensar una persona que era innocent del crim que li atribuïen. O això diuen els Evangelis. Jo, he de confessar, de quan en quan ho porte fins al paroxisme i em llave les mans en eixir de la dutxa.

Probablement i/o inconscientment considere que he comès un crim si no me les llave.

El pànic també s’estén lliurement -paraula un poc en l’oblit- i tenim por de passar de l’estat d’alarma al de calamitat si no seguim quasi al peu de lletra les necessàries prevencions. Més encara veient certes actituds i «opinions» de personatges famosos, però també de ciutadans una miqueta irresponsables en les seus eixides als carrers. He vist «personatges populars» actuant com experts epidemiòlegs i visionaris amb el procès de la pandèmia d’igual manera com abans ho feien amb el procès de Catalunya. O ací al País Valencià quan es declaraven experts filòlegs per a negar la unitat d’una llengua que ni parlaven ni llegien: en pla «cuñao» avesats especialistes amollant autèntiques parides. No dubte que en el seu camp no siguen exemplars, encara que no tots, però. Seria desitjable que s’abstingueren de llançar sentències sobre el tema. Fa feredat escoltar i/o llegir «especialistes» de tota mena pontificar sobre la gestió del coronavirus. Des de presentadors de TV, presumptes periodistes i cantants, expresidents, esportistes i fins i tot, toreros. Hi ha un fum de subjectes en eixa llista. Curiosament, quasi tots i totes enclavats en l’espectre més conservador de la societat: Pablo Motos, Rafa Nadal, Ana Rosa Quintana, Aznar, Francisco Rivera, Bertín Osborne, Feliciano López, Eduardo Inda, un tals Javier Negre i Alfonso Merlos, protagonistes d’un patètic sainet viralitzat per Internet. Que em perdonen els il·lustres entesos no inclosos. No obstant això no he escoltat cap opinió de Sergio Ramos, el jugador del Real Madrid. Probablement crega que pandèmia és una modalitat de tirar els penals.

Jo, evidentment, tampoc sé res sobre la matèria. Així que, com Ponç Pilat, em llave les mans.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top