08/05/2020
Som una mutació?
David Bowie / Changes
Mercedes Sosa / Todo cambia
Manel / Canvi de paradigma
Otis Redding / A change is gonna come
Miquel Gil / Canvi de clima
Black Sabath / Changes
Scorpions / Wind of change
El confinat perplex s’ha fet un autoretrat, un selfie en la nomenclatura actual i s’ha preguntat, no sense cert desassossec, si no seré -serem- una mutació, un canvi sobtat de la nostra personalitat. Segons diuen els científics el coronavirus té la capacitat de mutar-se per a convertir-se en eixe «bitxet psicokiller» que a tots ens espanta. El selfie me l’he fet cara a l’espill del bany tractant d’imitar la mirada perduda i l’aixeta oberta d’eixe gran estadista com és Pablo Casado. Immediatament me n’he adonat que la capacitat d’introspecció del líder conservador, per dir alguna cosa, només està a l’abast de figures com ell i/o Belén Esteban i Paquirrín. Així que he comprovat ipso facto que la meua transformació es limitava a un desastre capil·lar, tot i que en somnis havia imaginat que mutava en animals mitològics, un poc tirant a «frikis», això sí. Per exemple, he tingut una visió d’eixe somni, o malson segons es mire, d’un animal o bestiola esgarrifosa. La feristela responia al nom de «El gran Lebovsky». Probablement perquè anit vaig veure la pel·lícula dels germans Cohen, on el protagonista Jeff Bridges de malnom «El Nota». Doncs bé, el gran Lebosvsky aquest era un monstre marí amb el cos de llamàntol i el cap d’un inspector d’Hisenda, la qual cosa augmentava la paüra. Tractant de buscar la part positiva sempre podria haver fet una paella de llamàntol per tal d’alegrar el confinament.
Al remat he tret una conclusió, segurament idiota, si el coronavirus té la gran capacitat de mutar, els humans hauríem d’utilitzar la mateixa estratègia i anar mutant. Jo, d’entrada, m’he desempallegat del pijama, Fase 0, i he estrenat una camisa de flors. El tinc completament desconcertat.
Com va dir Charles Darwin: «No sobreviu l’espècie més intel·ligent, si no la que respon millor al canvi».