La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 53

09/05/2020

Festival CoronaVisió: País Valencià 0 points (quasi)

 

Sintonia Eurovisió

 

Lluís Llach, Gemma Humet, Santi Balmes & Judit Nedderman

Un núvol blanc #JoEmCorono

 

Anit vaig seure’m al sofà davant la meua tele tot emocionat per  assistir al festival CoronaVisió Song Contest 2020 amb un vermut i unes olives per a gaudir de la gala. El mestres de l’orquestra n’eren el ministre de Sanitat, Salvador Illa i Fernando Simón, Director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri de Sanitat…Uf!, no m’estranya que de quan en quan no es quede sense aire el pobret.  Podríem trobar un títol més llarg i altisonant?. Bé, haig de dir que, malgrat tot, em cau simpàtic i sóc empàtic amb la seua dura tasca i que estic ben segur que a ell tampoc li agrada tan gran tirallonga de nom.

En acabar les irregulars interpretacions dels diferents participants, va arribar el moment més emocionant: les votacions per saber qui passava als quarts de final del confinament. Ja sabíem que Barcelona que havia presentat una merda de cançó i Madrid que participava, una volta més, amb trampes i tots els cartons possibles, no passarien de ronda. Dues composicions, per raons diferents, ben defectuoses. Sense ritme, melodia poc atractiva i els instruments desafinats.

Ja em mossegava les ungles, acabades les olives, esperant les deliberacions i posteriors votacions. La decepció, però, vingué quan li tocà el torn al País Valencià, el qual sense presentar un tema a l’alçada de Mozart o els Beatles, si que recollia elements en la lletra i la música raonablement acceptables. El recompte final de vots es va quedar a meitat de la taula i va aconseguir una qualificació insatisfactòria. Ni notable, ni tan sols un aprovat pels pèls. Un quatre, què és més bé una nota quasi insultant. Tenint en compte que s’havia establert la província com criteri de mesura en el «desconfinament» músico-sanitari i no la comarca o regió sanitària molt més ajustat tècnicament, no és massa comprensible, ni que ho explique el beneït de Fernando Simón. Per tant, que només passen a quarts de final algunes comarques com ara la Marina Baixa, La Safor, Vinaròs o alguna part de la Plana de Requena-Utiel és com si de la cançó presentada només es salvara la secció de corda i no les de vent o percussió. És a dir que dilluns vinent encara no podrem reunir-nos amb amics i familiars ni tampoc anar a veure la meua estimada. La mar.

Al remat en aquesta extraordinària edició del CoronaVisió Song Contest el País Valencià ha obtingut una magra collita tant en els vots del jurat com els emesos «online»: «Valencian Country, 0 points». O quasi.

Arribats a aquest punt quan l’infrafinançament continua sent  ofensiu, a banda d’injust, no seria el moment de decretar una DCG (Declaració de Cabreig General) i també, perquè no, una DUI (Declaració Universal d’Independència?.

Se’ns acaba la paciència?.