13/05/2020
I have a dream…o nightmare?
The Cranberries / Dreams
The Mama’s & The Papa’s / Caifornia dreamin’
Fleetwood Mac / Dreams
Sopa de Cabra / Els teus somnis
Sangtraït / Somnis entre boires
Sara Brightman / Sogni
El confinat perplex de quan en quan té somnis surrealistes no sap si producte de l’aïllament o de les trames barrejades d’alguna sèrie de Netflix o HBO que consumeix àvidament de la mateixa manera que cuina plats de gran dificultat culinària copiats del receptari de Ricard Camarena o Ferran Adrià. A falta d’aventures pròpies, viu -o somia- alienes.
A trenc d’alba una difusa veu provinent probablement de la ràdio que va quedar encesa, escolta que una cacatua ha estat nomenada presidenta d’una comunitat pels mèrits indubtables que atresora.
Immediatament i encara amb la boirina al cap pensa que el món s’ha tornat boig, però després de reflexionar un instant, es diu a si mateix:
-Analitzem la situació, una cacatua, pardalot emplomat i xerraire, seria pitjor presidenta que una verge desconsolada i afligida que mira al cel, però que en realitat és un sostre alt?
-No, es respon sense dubte de cap classe. Les plomes el protegirien dels insults i el bec, ben esmolat, li serviria per a repetir les mateixes bajanades que una presidenta convencional. Atès que amb unes fulletes d’enciam i un grapat de mam, no us feu il·lusions malpensats en temps de restriccions sexuals, mam és “alpiste” seria molt més barata.
En la mítica pel·lícula «El falcó maltès», (John Huston, 1941) a la pregunta de que està fet el el pardalot rapinyaire Humphrey Bogart respon:
«Dels materials amb què es forgen els somnis».
I have a dream…o nightmare?.