La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 57

13/05/2020

I have a dream…o nightmare?

 

The Cranberries / Dreams

 

The Mama’s & The Papa’s / Caifornia dreamin’

 

Fleetwood Mac / Dreams

 

Sopa de Cabra / Els teus somnis

 

Sangtraït / Somnis entre boires

 

Sara Brightman / Sogni

 

 

El confinat perplex de quan en quan té somnis surrealistes no sap si producte de l’aïllament o de les trames barrejades d’alguna sèrie de Netflix o HBO que consumeix àvidament de la mateixa manera que cuina plats de gran dificultat culinària copiats del receptari de Ricard Camarena o Ferran Adrià. A falta d’aventures pròpies, viu -o somia- alienes.

A trenc d’alba una difusa veu provinent probablement de la ràdio que va quedar encesa, escolta que una cacatua ha estat nomenada presidenta d’una comunitat pels mèrits indubtables que atresora.

Immediatament i encara amb la boirina al cap pensa que el món s’ha tornat boig, però després de reflexionar un instant, es diu a si mateix:

-Analitzem la situació, una cacatua, pardalot emplomat i xerraire, seria pitjor presidenta que una verge desconsolada i afligida que mira al cel, però que en realitat és un sostre alt?

-No, es respon sense dubte de cap classe. Les plomes el protegirien dels insults i el bec, ben esmolat, li serviria per a repetir les mateixes bajanades que una presidenta convencional. Atès que amb unes fulletes d’enciam i un grapat de mam, no us feu il·lusions malpensats en temps de restriccions sexuals, mam és “alpiste” seria molt més barata.

 

En la mítica pel·lícula «El falcó maltès», (John Huston, 1941) a la pregunta de que està fet el el pardalot rapinyaire Humphrey Bogart respon:

«Dels materials amb què es forgen els somnis».

I have a dream…o nightmare?.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top