Diari d’un confinat perplex / 58

14/05/2020

Respect / Respecte

 

Otis Redding / Respect

 

Aretha Franklin / Respect

 

Després del somni o malson d’ahir, el confinat torna a la realitat i no fa més que pegar-li voltes a la paraula respecte.

Hi ha una cançó de soul, Respect, que va compondre i cantar el cantant nord-americà Otis Redding, una bona cançó de soul en la que ell, quasi desesperat, li demanava, suplicava respecte a la seua dona perquè encara que ho feia bastant malament se’l guanyava -el respecte- atès li portava el sou a casa. Dos anys després, el 1967, Aretha Franklin canvià part de la música i la lletra i la va convertir en un gran èxit i un tema insígnia tant de la música soul com de l’incipient moviment feminista. Era tota una declaració d’intencions d’una dona orgullosa de ser-ho i segura de si mateixa que exigeix, no demana ni suplica, respecte.

Tot això ha estat motivat per la sessió de control al gobierno espanyol, on el diputat de Compromís, Joan Baldoví, li exigia, no demanava ni suplicava a la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, respecte a les valencianes i valencians perquè, d’una vegada per totes, es finance justament el País Valencià.

Preguntava Baldoví si es van a repartir de manera equitativa els fons a les autonomies per a lluitar contra el coronavirus i la ministra ha respost:

«No enredemos, no inventemos problemas que no existen, simplemente arrimemos el hombro porque este virus nos necesita a todos».

Si la ministra del gobierno espanyol, tant se fa de dretes com d’esquerres, considera que «esos problemas no existen» i «que no enredemos», seria necessari i/o convenient fer alguna cosa més que «enredar»?. Com per exemple exigir de manera contundent, no demanar ni suplicar, respecte i finançament.

Tot i això els valencians també  devem fer autocrítica. Només que mantinguérem el vot de les eleccions autonòmiques com al novembre de 2019 (443.640) ja seria un pas endavant. El PNB en va treure 379.002 i mireu com no s’atreveixen a dir-los que «enreden». Potser així la ministra no es mostraria tan arrogant i despectiva.

 

No estaria gens malament que l’hi recordàrem a la manera d’Aristòtil a la Grècia Clàssica:

Les cabres pertanyen a la mateixa espècie animal que les ovelles,  les quals són dòcils, tranquil·les, timorates, pusil·lànimes i a dir veritat una mica estúpides. En canvi les cabres són rebels, audaces, intel·ligents, insubmises, insurrectes i malintencionades. Així què, qui voldria ser ovella, podent ser cabra?.

Respecte, cavallers, Respecte!.