La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 60

16/05/2020

HÒSTIA NEWS

El sorprenent carrer dels Borjamaris o

La Invasió dels Ultrafachixxx

 

Hui, el confinat perplex es mostra ben perplex davant la revolució de les cassoles i la Thermomix, els pals de golf, el jerseis de Lacoste nugats al coll i les banderes espanyoles ben planxades per la criada filipina. Així que ha decidit recuperar l’humor i la ironia; bé en aquest cas el sarcasme. Podria ser una pel·lícula de terror d’Stephen King, però tractant-se de Madrid el guió més bé l’haurien perpetrat Santiago Segura i Arévalo amb banda sonora de Bertín Osborne i catèring a càrrec de Telepizza.

Sinopsi

En un món posterior a un apocalipsi zombi comunista bolxevic bolivarià, la societat es veu immersa en una distopia catastròfica, però heus ací que un llogaret -«aldea» en el seu estret esquema mental- poblat  per uns irreductibles habitants que responen al nom de fatxes es rebel·len contra l’Imperi dictatorial del Coronavirus que vol assassinar als únics i vertaders «expañoles como Dios manda». El llogaret de nom Sala-Mancaxxx s’ompli d’uns valents soldats organitzats en legions amb una cabra de mascota, anomenats Els Borjamaris, uns terrorífics guerrers muntats en animals mitològics com ara cocodrils Lacoste o cavalls Ralh Lauren. Els més revolucionaris formen la milícia Dolce & Guevara al crit de «Patria o muerte» i entonant «Soy el novio de la muerte».

Les escenes més esgarrifoses que recorden a les hordes dels Walking Dead tenen lloc quan es produeix una invasió d’éssers d’ultratomba rabiosos i etzibant colps al mobiliari urbà amb bosses Louis Noutton perquè ells volen deixar ja la fase Vuitton i poder anar al «club de campo».

Aquest exèrcit de rebels es comuniquen amb frases curtes i ximples que tots puguen entendre i tenen una contrasenya inequívoca: «Te lo juro por Snoopy, o sea».

La desesperació dels Borjamaris i Ultrafachixxx els obligarà a fer qualsevol cosa per tal de mantenir-se com els amos de Madrixxx, el planeta d’on provenen.

El The End és tan sorprenent que no deixarà indiferent ningú. En toc cas, estupefactes.

 

TÍTOL ORIGINAL:

Invasion of the body snatchers

 

ANY:

2020 (abans de Crist)

 

MÚSICA:

 

Bertín Osborne & José Manuel Soto

 

CANÇÓ ORIGINAL:

 

«Soy Borjamari porqué el mundo me ha hecho así» / Tabureta

 

EFECTES ESPECIALS:

TRIPLE A: Aznar, Ayuso, Abascal Productions

 

GUIÓ:

Paul Married, Teo LlançaOlives & Cayetana Esbelto Cuello

 

DIRECCIÓ:

 

Torrente, el brazo tonto. Tonto, sin más.

 

REPARTIMENT:

 

Santiago y Cierra España

Smith & Wesson

Rocío Convento

Quasimodo de Nôtre Dame