La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 62

18/05/2020

Ni èpica ni ètica…i molt menys estètica

 

Led Zeppelin / Starway to heaven

 

Neil Young / Heart of gold

 

Creedence Clearwater Revival / Have you seen the rain?

 

Cyndi Lauper / True colors

 

John Lennon / Imagine

 

Llevat del personal sanitari i dels serveis essencials, la resta de ciutadans no podem, ni devem, presumir de tindre una actitud èpica ni heroica. Ni falta que fa. És suficient amb una mínima responsabilitat com respectar les normes de seguretat com quedar-se a casa, mantindre la distància entre persones, usar la mascareta i llavar-se les mans. De vegades duta a l’extrem. Hi ha dies que en eixir de la dutxa immediatament em llave les mans. Però tots mantenen eixa posició ètica?. Veient com persones abillades amb perols i banderes d’Espanya ixen al carrer, al principi només a un «pijobarri» de Madrid, i ara estès a molts altres llocs, com ai! també a València, quasi sempre a recules de Madrid, a les portes d’un quarter militar no ho sembla. Coincidència?. No crec en això. Igual estaven a un pas demanar que isqueren els tancs com ho feren el 23F del 81 per a enderrocar un govern assassí i il·legítim. Ells només consideren governs legítims els seus. Si és mitjançant eleccions bé. Si no, hi ha altres camins. Camins innobles i miserables; però quan això quan ha estat un obstacle?. Per cert en eixa concentració de València s’hi trobava Juan Roig, l’amo de Mercadona. Seria per a promocionar els seus productes marca «Hacendaño»?. El seu poder destructor no té límits?.

El periodisme tòxic i de l’odi es fa ressò d’aquestes manifestacions espontànies com si foren l’expressió de les ànsies de llibertat farts, diuen, que es les coarten. La paradoxa és que eixos ciutadans mai s’han manifestat contra la llei mordassa, la qual si que vulnera drets fonamentals. D’acord que aquestes concentracions són ridícules i grotesques. Veure com un individu transita en un descapotable en el seient de darrere amb un megàfon, enlairant la bandera espanyola i xòfer particular pot incitar a la burla, la befa i a fer memes graciosos a les xarxes socials. Però ens equivocaríem greument. Aquesta gent és capaç, no oblidem la història, de fer qualsevol cosa per a mantindre els seus privilegis.

En definitiva, l’èpica només a l’abast del personal sanitari, l’ètica per als ciutadans responsables. Els paisatges urbans atapeïts de perols i banderes espanyoles molt estètics no semblen. Almenys per a mi. Tot això fa olor a ranci, a l’Espanya de naftalina.

 

P.D.: Hui, primer dia de fase 1, volia fer alguna cosa més divertida i positiva, però no són bons temps per a l’ètica ni la lírica; ni periodística ni social. Què hi farem?!. Bé, tiraré mà de Groucho Marx que sempre ajuda. Dirigit a eixos periodistes indecents i ciutadans insolidaris:

«Mai oblide una cara, però en el vostre cas faré una excepció».