La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 63

19/05/2020

El meu amic el mar

 

Lluís Llach, el meu amic el mar

 

El confinat perplex hui abandona la ironia, els contes del confinament i les reflexions de cabreig per a endinsar-se en les blavoses aigües del seu amic o amiga, el o la mar. Tant se val, perquè el mot mar admet tant el masculí com el femení. Quina sort!. Com que gràcies a la fase 1 en l’estat d’alarma que «gaudim» des d’ahir, he pogut viatjar a la meua estimada la mar. I dic viatjar perquè recorde la infantesa quan no era tan habitual això de visitar altres indrets pròxims o llunyans i tant sols anar un diumenge a la platja des del meu poble de l’Horta semblava una intrèpida aventura com ara un viatge a Tailàndia, pose per cas.

 

Així que en homenatge, recupere un poema dedicat a la mar, una sextina, eixa composició tant endimoniada per la complicada rima. Pertany al meu tercer poemari, inèdit, «Donem una oportunitat a la paraula»:

 

La mer / Charles Trenet

 

Bobby Darin / Beyond the sea

 

The Beach Boys / Surfin’ USA

 

SEXTINA DE LA MAR

 

L’oroneta sobrevola els aires mediterranis,

i al port planegen milers de gavines

on és dreça el bru mariner més desitjat

convocant tots els vaixells a la mar

com el fanal irradia la necessària llum

que esguarda, atònit, el teu sexe.

 

Amb l’encesa passió s’arrissa el sexe

per les íntimes ratlles del cos mediterrani,

iniciant l’aventura a poc a poc amb la llum.

El vent de maig balla un vals amb les gavines

i els núvols de porcellana ho fan amb la mar,

mentre tu i jo ens mirem més i més desitjats.

 

Aquesta primavera tornarem a ser desitjats,

joiosos i enfervorits estimarem els nostres sexes

suspesos en el blau enigmàtic de la mar,

fondejats en les càlides aigües mediterrànies,

amb la sort infinitat de volar com gavines,

pels territoris, mar i muntanya, plens de llum.

 

Un instant d’aguait quan ens penetra la llum

lleugera i tremolosa sobre els cossos desitjats,

alè de sol que calenta el cant de les gavines

sorollós i enfurit reclamant el teu sexe

il·luminat per l’harmonia del mediterrani,

que se sap immens en la unitat de la mar.

 

Passem pels dubtosos camins, a la vora de la mar,

a l’hora fosca que s’apassiona amb la feble llum

de l’antiga plenitud del nostre estimat mediterrani.

Hem baixat del cim més alt, difícil i desitjat.

Embolcallats per les passions plaents del sexe,

de bat a bat, s’obrin les llargues ales de gavines.

 

Pintem un traç imaginari que moltes gavines

transformen en un càntic joiós, esclat de mar.

La nit oberta al dolç i delectable joc del sexe

que troba, tendrament, un raig fulgent de llum

en l’horitzó utòpic dels imperis desitjats.

Tot passa, sens dubte, en l’àmbit mediterrani.

 

Cisellat marbre d’Orient en forma de gavines

que s’endinsa profundament en la mar

i rodola, lentíssim, pels marges del sexe.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top