La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 64

20/05/2020

Això ja ho he viscut. Situació que ens acompanya en els dies de confinament. Tenim una convincent sensació de familiarits, però també d’algun esglai com ara escoltar veus, psicofonies pròpies d’un programa de parapsicologia. No obstant això, recuperes la calma quan te’n’adones que és la melodiosa veu de Clara Castelló que ressona en À Punt esmicoladament al fons. Apagues la tele i poses música, el Déjà Vu, de Crosby, Stills, Nash & Young, el supergrup  internacional format per un canadenc, Young, un anglès, Nash i dos nord-americans Crosby i Stills que feien de les harmonies vocals un autèntic virtuosisme.

 

Crosby, Stills, Nash & Young / Déjà vu

 

I si ja l’has viscuda significa que ho estàs vivint?, pense .O és una ficció, un miratge?. Per tal d’eliminar eixe mal de cap innecessari et prepares un gin tònic, què és una acció que ja has fet també altres vegades, però aquesta encara que reiterada t’allibera ni que siga per un moment. No és una incitació a l’alcoholisme; de manera moderada és una invitació a l’esplai plaent. En eixe momentani estat de confort, de vegades, només de vegades, es torna a mirar a l’espill i, a banda de comprovar el lamentable aspecte capil·lar, se li apareix un teuladí al rerefons del mirall- com li passava a Alícia en el país de les meravelles-, el qual li xiula amb una veu paradoxalment tirant a greu una bella cançó que li adverteix del perill imminent d’un inesperat tall de cabells. Sí, també el tema és dels meus admirats C,S,N&Y: «Almost cut my hair»:

 

Crosby, Stills, Nash & Young / Almost cut my hair

 

En definitiva que en el somni, més o menys del Déjà vu, contemplava un concert, com no de C,S,N&Y, a ser possible a meitat de preu tenint en compte que ja no es podrà omplir el recinte al cent per cent. Els promotors, a ben segur que no estarien d’acord.

Quan el confinat va despertar es trobà amb el rostre mig ocult per una mascareta i sense poder recordar si havia somiat el déjà vu o bé es trobava en un somni que era somiat pel teuladí que li havia aconseguit una llibertat sota sospita. Amb una bonica cançó, això sí.