Diari d’un confinat perplex / 69

26/05/2020

El confinat estava on l’havia deixat en animada conversa amb si mateix. Tan absorts estaven tots dos que no interromperen les seues activitats quan em veren aparèixer.

Què, probablement, tinga un caos al seu cap, seria la conclusió més lògica, però va continuar amb les seues confuses cabòries sense prestar atenció a la lògica més raonable preguntant al «si mateix»:

 

-Els teus raonaments em plantegen més incògnites de les que aclareixen.

-En efecte, el confinament planteja més incògnites que certeses, va respondre sense massa convenciment.

 

Una de les grans incògnites és la teoria del caos que va formular el científic Edward Lorenz. El pare d’eixa teoria usava l’exemple d’una papallona a la Xina que amb el seu constant aleteig podia provocar canvis en l’atmosfera que acabaven per desencadenar catàstrofes com ara violents tornados a llocs tan llunyans com l’estat de Texas. Que les catàstrofes quasi sempre passen a un estat dels Estats Units deu ser com a conseqüència de les pel·lícules de cataclismes i hecatombes que produeixen sense parar. Dic jo, sense cap criteri científic com és habitual en mi.

Ara, però, eixe aleteig de la papallona xinesa, en l’hipotètic cas que tinguen nacionalitat, ha estès el caos en forma de coronavirus arreu del món. Aquells que maquinen teories conspiratives com per exemple Donald Trump, afirmen la Covid 19 que és un virus elaborat en algun malèfic laboratori de la ciutat de Wuhan, origen del bitxo. Als occidentals sempre ens han espantat amb personatges sinistres com FuManxú o el més malèvol encara Mao Tsedong i el Partit Comunista. El Perill Groc, una amenaça que mai no cessa. I si no mireu els rotllets de primavera, el pa de gamba i el porc agredolç. Aterridor tot plegat.

Als anys 60, la sèrie de TV creada per Mel Brooks, el Superagent 86 treballava per a l’agència secreta Control. El seu enemic era la perversa organització Kaos, la qual tenia un clar objectiu: provocar el caos, la desorganització, la confusió i el desordre mundial. Un objectiu virtuós i ben intencionat com és fàcilment deduïble perquè del caos naixerà el nou ordre mundial. Igual eixim més forts com aquell grup de rock dur i psicodèlic Iron Butterfly (Papallona de Ferro) que va parir per primera vegada una cançó de 17 minuts titulada «In-a-gadda-da-vida», però el seu cantant anava tan  de LSD, que allò que volia dir realment era «En el jardí de l’Edèn».

 

Iron Butterfly / In-a-gadda-da-vida

 

Tota una teoria de l’anarquia que podrien haver enunciat Edward Lorenz , la seua papallona xinesa. I modestament, el confinat cada dia més perplex.

Conclusió final?: Visca el Kaos!

 

El tiempo meteorológico constituye uno de los grandes ejemplos de sistemas caóticos; de hecho, fue estudiándolo cuando se descubrió realmente el caos: pequeñas perturbaciones en la atmósfera pueden cambiar el clima en proporciones enormes. Su descubridor fue el meteorólogo teórico estadounidense Edward Norton Lorenz (1938-2008).

Arran de la mort, ahir mateix, d’Edward Lorenz, pare de la teoria del caos, el qual usava l’exemple de la papallona que amb el seu constant aleteig en la Xina –of course- podia provocar canvis en l’atmosfera que acabaven per desencadenar violents tornados en llocs tan llunyans com l’estat de Texas. Com ja sabeu, els meus coneixements científics son escassos i es limiten a constatar visualment els fenòmens quotidians i/o domèstics. P.e.: “La velocitat a la que bull la llet apuja des del fons del perol fins qualsevol punt de la vorera superior, és major que la velocitat a la que la mà i el cervell humà poden combinar-se per a retirar la maleïda cassola del foc abans que embrute el fogó”.

Oi, que us passa sovint, a vosaltres també?.
Bé, agafant pels pèls la teoria del caos, al tractar d’explicar per què és tan difícil fer pronòstics meteorològics, jo tractaré d’explicar per què és més difícil, encara, fer pronòstics lògics. La “meteo”, la deixaré per als experts del temps, que son els que cometen totes les equivocacions que es poden cometre, però en un camp molt estret. Vegem-ne un cas de pronòstic lògic. L’any que ve, serem 365 dies més vells. Bé, en aquest cas, 366. Tampoc cal ser tan “tiquismiquis” o magarrufes. Això és totalment cert?. Sí, en el cas de seguir vius, però … i si hem passat a millor vida, què diríem?. Jo, en el cas de la mort, dic que serà l’últim que faça en aquesta vida. Per tant, afirmar de manera categòrica coses que semblen absolutament lògiques i senzilles, pot resultar més complicat que encertar si demà plourà o farà sol. Desprès de parir aquesta ximpleria, faré un pronòstic il·lògic i/o idiota. Quan muiga, donaré el meu cos a la ciència-ficció. Visca el Kaos!.

 

El confinat estava on l’havia deixat en animada conversa amb si mateix. Tan absorts estaven que no interromperen les seues activitats quan em veren aparèixer.