Tens 0 productes a la teua cistella
27/05/2020
Sobre la por
Raimon / Sobre la por
Mai no havia vist tants papers inspirats en la «por» com últimament, en la premsa espanyola. Els escrits en qüestió, és clar, tendeixen al diagnòstic: denuncien i comenten una sèrie llarga i confusa de temors que, segons sembla, ens tenen acollonits. Crec que ningú dels qui en parlen ha dit: «Tinc por» -per això o per allò-, exactament, i resulta prou lògic, perquè generalment, la «por» se sol patir en silenci. Siga com siga, el fet és d’una total evidència. La vida política, la vida civil en els territoris que constitueixen el Regne d’Espanya, descansa per a la majoria dels seus habitants, sobre una crispada sensació d’inseguretat. Com a tot arreu del món?. Sí i no. Perquè, avui, no hi ha país –e tutto il mondo è paesse- que puga salvar-se d’algunes angoixes bàsiques. La crisi econòmica, per exemple. O la rarificació internacional quant als problemes armamentístics i les hegemonies geogràfiques, entre les grans potències. Però ací la cosa es complica. Damunt les dificultats genèriques, n’hi ha unes altres de locals. La por comença a Madrid. Tot comença a Madrid. I jo no diré mai que siga una ñpor injustificada, si hi ha pel mil alguna Capitania General. Però si ens resignem a la por, mai no alçarem un gat per la cua…
Bé, si algun incrèdul benintencionat ha pensat que açò ho ha escrit el confinat perplex em sentiria recompensat en la meua vanitat. Però no, és un article de Joan Fuster publicat al desaparegut Diario de Valencia -on per cert vaig començar el meu itinerari periodístic- el 5 de desembre del 1981 i recollit en el llibre Punts de meditació. De tot açò podem inferir que Fuster era un visionari que podia albirar el futur?. O més bé que pensava, i continuaria pensant -jo crec- que el Regne d’Espanya és irrecuperable, que com la cabra sempre tira a la muntanya?. Aquest article es va publicar uns mesos després del colp d’estat del 23F perpetrat per una colla de militars i Guàrdies Civils incapaços de ser compatibles amb la democràcia. I sí, hi havia «por» perquè sempre hem sabut com se les gasten aquests uniformats. Una teoria podria ser que el tricornio els oprimeix el cervell o alguna cosa pareguda.
Ara que tenim por de debò per la pandèmia del maleït coronavirus a l’Espanya de Madrid, irromp altre tricornio que ha estat destituït per «fabricar» un informe farcit d’inexactituds i retalls de premsa d’un pamflet que ningú amb una mica de trellat li donaria l’Ok. a cap de les seues «notícies». Resulta que aquest Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, va ser el responsable del desplegament «tècnic» del referèndum de l’10 a Catalunya. Ací en «desplegament tècnic» podeu llegir «A por ellos» i repartir colps «a diestra y siniestra». Bé, per a ser exactes a «siniestra». Què també fabricara informes falsos i que mentira davant el Tribunal Suprem -altre que també ho balla- li pot resultar sorprenent a algú dels qui ara a Madrid es cauen de la figuera i tenen «por» pel que poden ser capaços aquests patriotes: ja s’encaixen un ridícul artefacte de xarol al cap, colpegen cassoles o es manifesten amb vehicles d’alta gamma. A Alguns habitants dels Països Catalans, això no ens sorprèn gens ni mica. Ho tenim assolit des de fa temps
Allò ben fotuts és, que a diferència d’altres indrets arreu del món que tenen «por» de la pandèmia. Ales Espanyes perifèriques que som encara, també hem de tindre «por» de, com deia Fuster, d’»ELLS».
