Diari d’un confinat perplex / 72

01/06/2020

El diari que fuig

 

Bruce Sprinsteen / Born to run

 

L’escriptora danesa Isak Dinesen, autora de Memòries d’Àfrica, deia que tot o quasi tot es pot suportar si ho convertim en una història, en una bona història. Gabriel García Márquez va titular les seues memòries «Vivir para contarla». La història i la vida, és clar. Contar una història en forma de pandèmia es fa esgotador i espremedor del cervell si no tens una imaginació desbordant com la de Jules Verne, qui era capaç de fer viatges arreu del món sense haver-ne visitat cap. Fins i tot a la Lluna, abans que Neil Armstrong diguera allò de «Un xicotet pas per a l’home, però un gran salt per a la humanitat». Després d’aquell prodigiós salt llunàtic en el satèl·lit terrestre, ara sembla que ens hem pegat un bac, del qual encara no sabem com ens alçarem. Si a genollons, d’un salt acrobàtic o drets com un bot, abreviatura de robot, per a fer tasques repetitives en les xarxes socials com Trump, Bolsonaro o Vox, la qual cosa vindria a confirmar que el salt de la humanitat ha sigut cap enrere.

Al remat la vida, i el diari també, és complexa i senzilla al mateix temps. Una contradicció?. I tant. Però que estiga lliure d’eixe pecat que tire la primera pedra tirant mà de la certa bíblica. Una contradicció més en un agnòstic com jo. Més enllà de qüestions conjunturals provocades per la situació, resulta excessiva la volatilitat del temps amarg que vivim. Altra contradicció com la pujada de preus de fruites i verdures alhora que ens recomanen menjar sa i saludable. Sens dubte, una maniobra conspiraonica dels poders ocults i malignes partidaris del colesterol. Per a mi que pugen els preus de les carxofes i les faves tendres em sembla una conspiració insuportable. Així que davant d’això que un diari siga sostenible, o no, és irrellevant, llevat que sigues Oscar Wilde qui tenia un ego més superlatiu que el de Cristiano Ronaldo i Pablo Casado junts va dir: «Mai viatge sense el meu diari. Sempre cal dur alguna cosa sensacional per a llegir en el tren». En el cas d’altres diaris hi ha una altra frase-sentència tan demolidora -o més- de Samuel Johnson:

«El seu diari es bo i original, però la part que és bona no és original i la part original no és bona». Tots no són, som, Oscar Wilde. Què hi farem!.

 

Del Shannon / Run away

 

George Harrison / Run so far