La revista degana en valencià

Diari d’un confinat perplex / 8

07/04/2020

Fràgils

Fràgil / Sopa de Cabra

Fragile /Stevie Wonder & Sting

 La reflexió de hui del confinat perplex és sobre la fragilitat dels éssers humans. Què un virus microscòpic tinga en escac quasi tot el planeta ens mostra que som com un nyap en mig de l’oceà.
Una de les accepcions de fràgil és trencadís, i que amb facilitat es fa trossos. Ara, que estem patint, probablement, la major crisi sanitària junt amb la del virus VIH (Sida) dels anys 80, em ve a la memòria aquella altra crisi sanitària, la de la colza, on el ministre de Sanitat de l’època, un tal Sancho Rof de la UCD (qui se’n recorda de la UCD mecanguetot?), deia amb ostentació per parts iguals de coneixements científics i «chuleria» que «eso es un bichito que se cae de la mesa y se mata». Doncs bé, el «bichito» aquell i l’actual Covid-19 han establert una mena de democràcia vírica. És a dir, que afecta tant a pobres com a rics. Ningú està exempt de poder contraure la malaltia, la qual cosa m’ha dut a inventar una paraula nova «malabona».

La seua definició seria:
una cosa que en principi és «mala» però que pot esdevenir «bona». Mala perquè és una puta malaltia que ens està acollonant, però que això ens farà reaccionar i convertir-la en bona perquè no torne a passar. I perquè no torne a passar, caldrà reforçar el sistema públic de sanitat. Vos imagineu que aquesta emergència estiguera en mans de la sanitat privada quan el seu objectiu principal és el benefici i el negoci? Caldrà també que canviem el model productiu i de repartiment de riquesa perquè el de la pobresa ja l’hem experimentat la majoria de la humanitat, i no és ni bo ni just. El capitalisme d‘”amiguetes” ha mostrat la seua i insensibilitat i ineficàcia. No és de rebut que un 1% de la població tinga la mateixa riquesa que el 90%. Que el senyor Jeff Bezzos (Amazon), Warren Buffet, qui cert va dir que sí que hi ha lluita de classes i l’estant guanyant ells, els rics, Mark ZukkenbergCarlos Slim o Amancio Ortega (Inditex), eixe senyor que no paga els impostos que li toquen i explota «esclaus» de Bangla Desh per un 1 € diari, però què per a molts és un heroi perquè fa donacions. Una gran estratègia.

I que no s’enganye ningú, la fragilitat afecta a tots. Els poderosos i «machotes» tampoc se’n lliuren. Eixos poderosos i «tarugos» com Donald Trump, Boris Johnson, Jair Bolsonaro, Santiago Abascal, tots de dreta o ultradreta, però també altres de presumpta esquerra com López Obrador, president de Mèxic, qui diu combatre el virus amb un amulet. Tots ells es vanaglorien de la seua incultura i arrogància com a marca personal. No obstant això davant l’evidència de la realitat van de cul què, pel que es veu, és el seu òrgan de pensament.

Com anar de cul són les rodes de premsa del gabinet informatiu de la crisi integrat per tres militars que fan apel·lacions bèl·liques constants a què açò és una guerra. El «tio» que deu viure en els anys 40 ha amollat açò: «En esta guerra el rey es el primer soldado». Algú l’ha vist en la trinxera, en l’hospital o en una botiga o súper? Quin soldat més estrany. Sens dubte per a aquest militar el rei és un «machote nassío pa’ser soldao».
Com li diria el meu admirat Groucho Marx: Intel·ligència militar són termes contradictoris.
Quedem-nos, si més no, amb les cançons de Sopa de Cabra i Stevie Wonder & Sting. Atents a la lletra. Som fràgils.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top