Diari d’un confinat perplex / 73

01/06/2020

Tot té un final: aquest diari s’ha acabat

 

Módulos / Todo tiene su fin

 

Atès que el confinament s’ha relaxat i la imaginació del confinat també, ha decidit posar fi a aquest diari i reprendre no sap ben bé què perquè això de la nova normalitat sembla un autèntic horror de definició. No obstant això, l’estat de perplexitat continua indemne. Han estat 73 reflexions, cabòries, alleujaments i cabrejos diversos que han anat omplint aquests dies de pandèmia i que han ajudat -al confinat- a suportar amb certa tranquil·litat aquest episodi de les nostre vides que mai oblidarem. Igualment ha estat un alliberament, no sé si espiritual o emocional, la recerca de les cançons al·lusives que han anat il·lustrant els escrits. Bàsicament és part de la música que ha format part de la banda sonora de la seua existència. En eixe aspecte, només en en eixe, opere igual que el director Quentin Tarantino quan planifica les seues pel·lícules. En primer lloc tria els temes musicals i a continuació escriu el guió. Les preferències musicals també són semblants.

De fet alguns amics han suggerit la possibilitat de fer una play list amb totes les songs, cançons, canciones o canzones que l’han completat. Algun productor musical o editor a la sala?.

Les que he triat hui havien de parlar, òbviament, del final, un

the end divers, diferent. Algunes esperançadores, d’altres amb un toc quasi dramàtic. En qualsevol cas, com la vida i el confinament. Què de tot hi ha.

 

Al final tot anirà bé

 

Com què les frases aparentment brillants o nostàlgiques sobre el final tindrien inevitablement un toc coent estil Paulo Coelho m’abstindré d’utilitzar-les.

Ens veiem als carrers i a aquestes pàgines electròniques.

 

Europe / The final countdown

 

The Doors / Apocalypse now / The end