La revista degana en valencià

Diccionari personal del coronavirus (1)

15/05/2020

 

Les notícies sobre l’epidèmia que vivim ocupen la major part de les pàgines dels diaris; també dels telenotícies que escoltem cada dia. Les veus que es refereixen a la pandèmia estan ocupant part de l’univers de les vivències familiars, de les investigacions, de les noves tecnologies, de les maneres de comportar-se i fins i tot dels sentiments personals. Reflexionar sobre els conceptes que estem creant, utilitzant paraules amb significats que s’actualitzen gairebé cada dia, és una aventura personal impossible de portar endavant fa escassament tres mesos.
Les paraules que fem servir, dintre d’aquesta riquesa semàntica que experimentem, permeten recórrer diferents camins interpretatius i obren les portes a moltes reflexions personals. És el que passa ara mateix on cada moment escoltem vocables que cal reinterpretar a la llum de nous contexts.
En aquest “diccionari personal”, concepte ja utilitzat fa anys pel professor Cristovam Buarque, a mi m’interessa destacar aquelles veus que ajuden a tractar qüestions que des de fa dos mesos llegim o escoltem als mitjans de comunicació i comencen a influir en el nostre bagatge intel·lectual.
Així, avui, per començar, destaquem sis expressions que al llarg d’aquesta setmana hem considerat interessants; per descomptat, es tracta d’un diccionari particular i qualsevol que ho considere pot afegir noves veus i representacions. Podria ser interessant dintre d’uns mesos, entre tots, haver recollit conceptes, imatges, pensaments…, que ens serveixin més tard per a comprendre el temps del coronavirus.

AEROPORTS SOTA MÍNIMS

Els aeroports espanyols aquest mes d’abril han reduït quasi el seixanta per cent el moviment de mercaderies; respecte al trànsit de passatgers la reducció ha estat als voltants d’un noranta per cent en relació amb el mateix mes de l’any passat.
Sempre he vist els aeroports com llocs d’inici i tornada de camins; també com a instruments que faciliten la cooperació i l’intercanvi entre les persones. L’inici de qualsevol projecte d’integració universal passa pel viatge a través d’un aeroport, espai privilegiat per a la consolidació d’un món globalitzat. Se’ns fa difícil ara veure als avions parats a les pistes d’aterratge; comprovar la suspensió dels vols; descobrir la crisi econòmica de les companyies aèries o, fins i tot, sentir parlar de nous conceptes com la “prioritat dels vols essencials”.
La recuperació dels aeroports ha de ser un projecte comú de qualsevol país o institució nacional i internacional; els necessitem actius, vius, per contrarestar la crisi econòmica, social, cultural, humana en la qual estem sumits. La recuperació dels aeroports, amb nous “protocols de seguretat per facilitar la mobilitat”, significarà també que hem vençut la pandèmia.

APPS PER AL CORONAVIRUS

Una app és una aplicació, un programa, destinat a donar-nos un servei útil. A través d’una app podem editar fotos, enviar missatges, descarregar llibres, jugar…
És freqüent llegir a la premsa que al llarg dels dos anys vinents hi haurà rebrots de la Covit-19 i com la vacuna no estarà disponible fins dintre d’un temps i els informes adverteixen que el perill més gran estarà relacionat amb les aglomeracions de la gent, caldrà estar preparats. Per això es parla d’aplicacions que instal·lades al telèfon mòbil serviran per a controlar els contactes d’aquelles persones que donen com a positius…, o vigilar si respecten el confinament tots els passatgers que arriben a un país.
Davant dels nous tipus de controls caldrà assegurar la confidencialitat i els drets personals referents a la privacitat.

HEROIS I HEROÏNES DEL TEMPS DEL CORONAVIRUS

Una heroïna, un heroi, és un personatge eminent pel seu coratge, per la fortitud d’ànim en el sofriment, en l’adversitat, i que té habilitats personals que li permeten portar a terme gestes per salvar a les persones dels perills…
D’acord amb aquesta idea, ara mateix, la nostra societat té molts herois i heroïnes; a tots els reconeguem. Eixim cada dia a aplaudir als sanitaris…, però segur que tots estem pensant en centenars d’herois i heroïnes, llauradors, professores, periodistes, policies, caixeres, farmacèutics, transportistes, xiquetes i xiquetes que aguanten el confinament…, que cada dia porten a terme gestes que recordarem sempre… Qui, en aquesta situació, no és un heroi o una heroïna?

INTRANQUIL·LITAT INTERNACIONAL

Desassossec, intranquil·litat, són els noms que se m’acudeixen quan em pose a llegir les notícies dels diaris: repunt en el nombre de morts a Itàlia on continuarà el confinament en determinats llocs; França imposa una quarantena de catorze dies als viatgers espanyols en reciprocitat a l’aïllament que també es recomana des d’Espanya; el Regne Unit demanarà als viatgers que entren al país que es descarreguen una app de test i seguiment; Estats Units alerta d’un augment dels rumors en internet per part de la Xina i Rússia…
Probablement estan apareixent noves identitats que es relacionen amb una realitat que ens inquieta. Caldrà repensar com més aviat millor tot allò que ens fa veure en els altres l’avantatja de l’esperança.

LIDERATGE FEMENÍ

Els darrers mesos han evidenciat que la rapidesa i els bons criteris d’interpretació de la pandèmia han fet que es destaque el lideratge polític i la bona gestió de les caps de govern de diferents països: així, Jacinda Ardern (NovaZelanda), Mette Frederiksen (Dinamarca), SannaMarin (Finlàndia), Tsai Ing-wen (Taiwàn) Erna Solberg (Noruega) i Angela Merkel (Alemanya) il·lustren el bon treball portat a terme als seus països. Les decisions que han pres per evitar la propagació de l’epidèmia, des del tancament de les fronteres, escoles i universitats, fins a establir molt prompte tests per determinar les tasses de propagació; o el seguiment massiu de la gent per evitar el contagi o el fet de mantenir conferències amb els xiquets per explicar-los el que estava passant; o comunicant la realitat des de la mateixa residència familiar…, han evidenciat virtuts com la iniciativa, l’empatia, el consens, la cooperació, la sensibilitat, la proximitat…
Són valors ciutadans que ens fan pensar que participem en una empresa comuna i que les circumstàncies desfavorables passaran.

REPÒS SOLIDARI

El dilluns passat la meitat de la població espanyola va poder començar a reunir-se en la terrassa d’un bar amb certes condicions; també s’ha pogut tornar a veure a les persones volgudes; es pot compartir un cotxe i, respectant certes normes, també viatjar pel territori que tenim més a prop; i fins i tot, acudir-hi a espectacles culturals on es reuneixen menys de trenta persones… L’altra meitat d’Espanya haurà de continuar confinada almenys fins al divuit de maig.
La pandèmia ha afectat les nostres llibertats: podem eixir… però sempre a unes hores determinades o amb uns objectius molt concrets. No podem viatjar per tot el país i per les carreteres s’anuncien controls…
Probablement estem vivint el grau més baix de llibertat personal per moure’ns des de fa desenes d’anys…, encara que aquest repòs es fa i és necessari per a protegir les vides de tots.

 

La pandèmia ens està mostrant una altra realitat; tots tenim la responsabilitat d’interpretar-la. Les paraules ens ajudaran…

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top