– Diego Fernández aposta per senyalitzar les rutes de la memòria de la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició perquè “oblidar ens condemna”.
– I considera que “una ciutat madura ha de recordar tant el patrimoni modernista com les lluites socials que van construir l’Alcoi contemporani”.
Diego Fernández, precandidat de Guanyar, alerta del perill d’oblidar la nostra història recent, que “ens condemna a un futur molt negre”, en referència a l’augment dels discursos reaccionaris i de la nostàlgia franquista.
Fernández recorda que la desapareguda Llei de Memòria Democràtica valenciana preveia la senyalització dels espais i itineraris de la memòria perquè “la memòria democràtica és la millor vacuna contra el feixisme”.
A pesar de la norma, i del ric patrimoni memorialístic de la ciutat d’Alcoi, el govern municipal “ha deixat passar els anys sense actuar”. Parlem d’un període històric que abasta des de la proclamació de la República (el 1931) fins a l’aprovació de l’Estat d’Autonomia, en la Transició (l’any 1982). Cinquanta anys de la història del nostre país que “han deixat una empremta a la ciutat que cal posar en valor”.
Els historiadors locals ja han fet el seu treball, identificant els espais i dissenyant les rutes. “Ara falta que l’Ajuntament faça la seua. Ara toca senyalitzar i editar els materials per difondre’ls, entre els visitants, entre els alcoians i, en especial, entre l’alumnat de primària i secundària”. Parlem dels nombrosos refugis antiaeris, de les presons, de les escoles, dels hospitals, de les esglésies i de la piscina, entre molts altres.
“El govern municipal es resisteix a fer memòria –assegura Fernández– al temps que fomenta una celebració acrítica del passat, amb l’excusa del Modernisme, dificultant així la construcció d’una memòria honesta i democràtica. Perquè la ciutat ha de recordar també les desigualtats, els conflictes socials i les lluites obreres que van marcar aquest període i el previ”. Recordem que fa anys que esperem la senyalització del lloc on va estar la seu central a Espanya de l’Associació Internacional de Treballadors.
“Alcoi ha de recordar tant el seu patrimoni arquitectònic com les lluites socials, democràtiques i obreres que expliquen qui som. No es tracta d’una esmena a la totalitat”, diu Fernández, “però la memòria històrica no cap en una postal modernista i, ara per ara, Alcoi necessita més memòria que nostàlgia”.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

