Tens 0 productes a la teua cistella
El rovell d’ou fuig per
la ratlla que se’l menja.
Abans de passar fulla,
tiny platges i teulats
d’aquell llum esplendorós i rogent
que haurem agraït al llarg del dia.
Cavil·lós i esgotat, no pot oblidar
el que el jorn li ha parat a taula:
el desori, la misèria… la mort!
Llavors, el major astre,
haurà d’inflar pit i
engendrar altra jornada
per cridar els elements
i posar-los enteniment.
Encetant el diari caminàs,
mira d’apropar-se allà on
un devessall potent i inhumà
ha deixat empremta
de per vida; de per vides!
Prova d’escalfar més que mai
però uns núvols miserables,
malcarats i desvergonyits
es refan i no renuncien
a posar més obstacles.
Fa vindre vent de ponent per
eixugar ulls aigualits i argilosos
i conhortar als qui tenen
una cadira buida a taula.
Pels qui s’encomanen allà
on pensen retrobar
/ germans furtats
/ amors lapidats
/ records malmenats
/ vides compartides
que s’amunteguen dins els pits
fins a esclatar en llàgrimes
de memòria i dol.
L’astre major, estupefacte,
guaita el formiguer i poc entén.
Boires i negacions
entelen la taca ferida.
Els qui neguen i els
qui defensen alcen
odis i propostes
amb paret mitgera.
Ferim la natura, llavors
ella clama i es refà.
Ara la història esdevé
tragèdia;
no tenim memòria.
