Tens 0 productes a la teua cistella
Zequi Castellano. Periodista
Orfes com estem de suficients mitjans de comunicació d’abast valencià, ens veiem obligats a nodrir la nostra dieta mediàtica a base de pessics de pebre i de sal dels xicotets platerets que ens ho possibiliten.
Gràcies però, que l’existència d’escletxes informatives trobades a les xarxes socials provinents d’associacions, grups i entitats, procuren omplir eixe buit del dret a la informació que tothom tenim.
Estem orfes des de fa anys i panys, no sols des que es va tancar amb traïdoria el canal de ràdio i televisió autonòmica, conculcant l’Estatut d’Autonomia, sense cap mena de vergonya ni remordiment, sinó fins i tot quan aquesta funcionava, ja érem orfes degut a la manera partidària i partidista amb que es feia funcionar.
L’existència però de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, agrupació d’una dotzena curta de centres emissors locals que han procurat mantenir viva la flama de la informació de proximitat, ha servit per satisfer les necessitats informatives d’una part de la ciutadania.
Aquest Xarxa, no pot restar més temps desemparada i al ras de l’Administració autonòmica. Precisa del seu aixopluc perquè cotinue fent el paper que desenvolupa, amb major garantia, no sols pel que fa als continguts sinó també quan a dotacions materials, tècniques i de personal.
Aquesta estructura informativa local, disposa de miralls on trobar-se reflectida i de punts de referència per caminar en sentit semblant. Cal preveure ara, el suport institucional necessari, amb caràcter supramunicipal.
Altre punt de referència ha estat i encara continua, l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, una estructura organitzativa que agrupa mitjanes i xicotetes publicacions que, sumades, fan una xifra gens menyspreable de lectors i lectores.
No tinc cap mena de dubte sobre la necessitat de crear un observatori valencià de mitjans de comunicació, per no deixar d’escoltar veus que, com la de l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), fant tots els possibles per subratllar la necessitat de restauració la dieta mediàtica valenciana, equilibrada, objectiva, plural i diversa, des del punt de vista tècnic però també ideològic. Un poble informat és un poble amb criteri, és un poble amb trellat difícil de manipular.
Segur que aquelles persones que malden per restaurar el panorama mediàtic valencià, pensaran la forma i manera amb que s’ha de recuperar la nova ràdio i televisió valenciana, però no haurien d’oblidar la necessitat de fer el bastiment des dels fonaments reals sobre els que bascula ara la informació del carrer.
Ens calen canals de ràdio i de televisió d’àmbit valencià, però també s’ha de pensar amb la manera i forma amb que hauríem de posar en contacte el que hi ha. La ràdio autonòmica, la televisió valenciana, no poden tornar a tenir peus de fang. S’ha de falcar sobre xarxes estables. D’aquesta manera tothom eixirà millorat.
A més, s’ha de pensar també amb el rotatiu i l’agència de notícies en valencià. Tota pedra fa paret i com deia el cantant d’Alcoi, “ja no ens alimenten molles”.
