Dignitat per a l’escola pública: els Comités Locals d’Emergència denuncien la precarietat a la «zona zero»

Vora 3.000 alumnes tornen a iniciar el curs escolar en barracons per segon any consecutiu a l’Horta Sud i la Ribera, mentre la reconstrucció dels centres continua aturada i sense garanties de seguretat davant la pròxima temporada de pluges.

L’inici del curs escolar 2026-2027 a les zones afectades per la DANA torna a posar de manifest la situació de vulnerabilitat que pateix la comunitat educativa valenciana. Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) han manifestat la seua profunda indignació davant el precari inici de les classes i les greus deficiències que encara presenten moltes infraestructures educatives, just a pocs dies que comence una temporada de pluges que es preveu especialment intensa per l’augment històric de la temperatura del Mar Mediterrani.

Tres mil estudiants entre la provisionalitat i el risc climàtic

Pràcticament dos anys després de la catàstrofe, vora 3.000 estudiants de municipis com Algemesí, Massanassa, Alfafar, Paiporta i Catarroja han retornat a les aules sense que la Conselleria d’Educació haja iniciat cap obra de reconstrucció dels col·legis i instituts destruïts. L’alumnat es veu obligat a estudiar en aules prefabricades que pateixen una forta precarietat climàtica i no compten amb els espais ni els recursos suficients perquè el professorat puga impartir les classes i l’alumnat assolisca l’aprenentatge desitjat en condicions dignes.

A aquesta situació de provisionalitat s’afig el fet que es preveu reconstruir diversos centres en ubicacions que ja es van demostrar altament inundables, posant en dubte la seguretat a llarg termini de tota la comunitat. Des dels comités locals alerten que relegar l’educació a l’últim lloc dels plans de reconstrucció pot provocar un greu impacte en el futur acadèmic dels xiquets i xiquetes, afavorint l’abandonament escolar entre l’alumnat més vulnerable. Així mateix, denuncien que, mentre l’emergència climàtica avança amb onades de calor i episodis viscuts aquest estiu, la Generalitat Valenciana continua sense implementar sistemes de predicció de crescudes de rius i barrancs, i molts ajuntaments tampoc han presentat públicament els seus Plans d’Emergència ni han impartit formació al respecte.

Un full de ruta integrador per a la reconstrucció educativa i la seguretat

Davant d’aquesta inactivitat, els comités reclamen una actuació immediata que comence per declarar els centres educatius com a infraestructures essencials, atorgant-los una prioritat absoluta en els plans de reconstrucció i accelerant tots els tràmits administratius que mantenen paralitzades les demolicions i obres. Per a garantir la protecció de la comunitat escolar, s’exigeix que les noves edificacions s’alcen exclusivament en zones segures i no en espais on l’aigua ja ha demostrat la seua capacitat destructiva, tot comptant amb la participació d’alumnat i docents en el disseny dels nous espais educatius.

Al mateix temps, els CLER emfasitzen la necessitat de reforçar les plantilles docents amb programes específics de suport escolar i emocional, així com d’oferir acompanyament econòmic i humà als ajuntaments per a millorar la coordinació amb la Inspecció Educativa. En l’àmbit de la prevenció ciutadana, es demana la presentació urgent dels plans d’emergència municipals amb jornades de formació per als veïns, la instal·lació de sistemes de megafonia o bando autònoms de la xarxa elèctrica i la implantació d’eines de predicció de crescudes en llits i barrancs per part de la Generalitat. Finalment, els comités insten l’administració autonòmica no sols a executar íntegrament el pressupost destinat a emergències, sinó a ampliar-lo fins a garantir l’atenció completa de tot el poble valencià.