La revista degana en valencià

“Esperamos su dimisión, presidente”

Ara fa mes i mig que, en semblant espai com aquest, li vaig suggerir, “señor presidente,” que el dia dos d’octubre havia de dimitir en cas que les seues prediccions sobre el procés no es correspongueren amb la seua realitat i ara ha arribat el moment.

El seu mantra “señor presidente” ha conculcat -per la porta de darrere- l’article 155 de la seua Constitució. D’aquella que fa ara 40 anys tantes trampes han fet vostés per davant i per darrere, per darrere i per davant. Una nova mentida, “señor presidente” i en van moltes, massa mentides una damunt de l’altra.

Vosté, va dir des d’un principi, que Catalunya no faria cap mena de referèndum; afirmà que no hi haurien urnes; que no disposarien els catalans de cap mena de paperetes i que si els obligàven a emprar “lo que no queremos hacer”, ho farien respectant els principis d’oportunitat, de proporcionalitat i de seguretat.  Mentides, mentides i més mentides.

Fins i tot menteix quan diu que Europa no dóna suport, i ens hem assabentat per ràdios i televisions que això és una altra mentida més que sumar al seu currículum de mentider compulsiu.

Malgrat totes les mesures que ha aplicat per terra, mar i aire, en col·laboració amb els rotatius i mitjans de comunicació que fan informació en paper de vidre, amb els partits que no entenen el que ha passat i el que passa a Catalunya i amb el parapet de la judicatura triada pel seu partit i amb uns seus partidaris, el dia primer d’octubre han hagut urnes i s’han fet votacions a molts pobles, viles i ciutats de Catalunya, malgrat haver tancat fins i tot l’espai aeri del seu cap i casal.

Sí, sí: mentida sobre mentida. Ha de dimitir, perquè per enèsima vegada ha enganyat la ciutadania amb les seues falsedats. Falsedats amb el rescat que ens costa un “pico”, falsedats amb el cas Barcenas, amb Rita i Camps, falsedats amb els seus amics Rato, Matas, Grau, al cas amb el finançament il·legal del partit que presideix i amb la concurrència a campanyes electorals, dopats i ben dopats, des del punt de vista del finançament…

Li ha arribat l’hora de dimitir, però sé que no ho farà, al partit en què vosté permet els nyaps i l’evident corrupció, no hi cap costum al respecte. És per això que, de manera autista, ens submergeix en aquest espanyistan de la monarquia bananera on encara passeja el seu monarca amb carrosses del segle XVIII per la capital del “brexit”, mentre veu al banquet d’acusats la seua germana i el seu cunyat o son pare i sa mare, protagonitzen els episodis que portagonitzen.

Ho tinc molt clar, “señor presidente”;  quan vosté diu que “Espanya és un estat de dret, la justícia és independent i tots som iguals davant la llei, siga qui siga” ja no se’l creu ningú. Més encara quan, en fer la valoració de la nit electoral del dia 1, ni se’n va recordar dels més de 760 ciutadans i ciutadanes ferits degut a la repressió d’unes forces que vosté va enviar a hostatjar-se a dos vaixells que feien riure.

No té cap excusa i sàpiga que hi ha moltes persones dins i fora del seu país de pandereta, que ja no se’l creuen. Estem esperant la seua dimissió; de veritat, “señor presidente”; de veritat; deixe-ho estar. No té cap mena de credibilitat: pregunte els diplomàtics i li ho diran.

Li diran que hi ha bona cosa de peticions per portar el govern que vosté presideix davant el Tribunal de La Haya. Li diran que la delegació d’observadors europeus donen validesa al referèndum i que faran la denúncia corresponent perquè l’article 7é del Tractat d ela Unió Europea, preveu la suspensió de l’Estat membre que fa ús de forces de seguretat conytra la població pacífica”. Pregunte-ho, “presidente”; pregunte-ho i, mentre ho fa, torne a dir-li-ho: arrim’es a un costat.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top