Tens 0 productes a la teua cistella
Fa temps que escolte dir el president del govern de Madrid, el mateix mantra en relació al referèndum previst a Catalunya per al primer dia del mes d’octubre, una trentena llarga de dies que, des de la perspectiva valenciana, sol ser la més efervescent de les calendes nacionalistes.
El nerviosisme s’ha desbocat entre els membres del govern de Mariano Rajoy. No són els únics alterats. Hi ha capçaleres de diaris espanyols que encara gaudeixen de bon crèdit entre professors universitaris i milícies progressistes, que han començat a imprimir en paper de vidre i rasquen les consciències dels seus lectors. Publiquen unes columnes i una informació que s’assemblen cada dia més als comentaris de l’extrema dreta.
Però tornem al mantra del president del govern de Madrid i descobrirem com, en realitat, estan preparant els seus per a l’aplicació de mesures extraordinàries contra la “sedició” dels que qualifiquen com a “desconnectats de la realitat”. Unes mesures que la Constitució de què tant gallegen, les enumera dins d’un catàleg d’horrors: estat d’alarma, estat d’excepció, estat de setge i presa de “mesures necessàries per tal d’obligar les autoritats d’una autonomia rebel al compliment forçós de les seues obligacions”.
El mantra de Mariano es troba a un pas de l’article 155 d’aquesta Constitució d’ara fa 40 anys a la que li han clavat mà per tots els llocs menys per el més important: el de la concepció de l’Estat com a la suma de nacionalitats i països. Aquest mantra ens portarà, en breu, a la “suspensió de l’autonomia”. Una suspensió amb què, fins i tot el líder dels socialistes espanyols es troba en desacord i demana “mesura” al president del govern de Madrid.
Mariano no para de proclamar dia sí i dia també entre els seus, que el primer dia d’octubre Catalunya no farà cap mena de referèndum. Assegura que això serà així, mentre amaga tot el que està disposat a fer perquè això no passe. Si el que pensa el govern de Madrid és amb la suspensió de l’autonomia catalana, hi ha una sèrie de preguntes a fer-se: durant quant de temps es pot mantenir l’excepcionalitat democràtica aplicada? Quines conseqüències polítiques podrien derivar-se d’aquesta mesura? Com veurà Europa en el seu conjunt l’aplicació d’aquesta excepcionalitat?
Si malgrat totes les mesures que ha pensat Mariano aplicar per terra, mar i aire, en col·laboració amb els rotatius i mitjans de comunicació que fan informació en paper de vidre, el dia primer d’octubre hi ha urnes i hi ha referèndum, ¿ha pensat el president que es proclama “de tots els espanyols” a dimitir el segon dia del dit mes?
Sí, sí: dimitir. Dimitir perquè per enèsima vegada hauria enganyat la ciutadania amb les seues falsedats. Falsedats amb el rescat que ens costarà un “pico”, amb el cas Barcenas, amb Rita i Camps, amb el finançament il·legal del partit que presideix i amb la concurrència a campanyes electorals, dopats i ben dopats, des del punt de vista del finançament. Ha enganyat amb la presentació d’un seu govern com a ferm, quan hi ha ministres que han estat reprovats per les Corts Generals i els que es reprovaran en breu.
Dimitirà Rajoy el 2 d’octubre? Si vol que li diga la veritat; no, no ho farà. A l’Estat espanyol no hi cap costum al respecte i Mariano no serà qui trenque els costums d’espanyistan o de la monarquia bananera d’un dit país que, encara passeja el seu monarca amb carrosses del segle XVIII per la capital del “brexit”, mentre veu al banquet d’acusats la seua germana i el seu cunyat.
Per això quan el president del govern de Madrid diu que “Espanya és un estat de dret, la justícia és independent i tots som iguals davant la llei, siga qui siga” tothom se’l creu.
