Diplomàtica episcopal

03/07/2019

Fa encara pocs mesos que la professora Dra. M. Milagros Cácel Ortí s’ha jubilat a la Universitat de València, on durant dècades ha impartit paleografia i diplomàtica, dues disciplines que són fonamentals per als historiadors i, en especial, per als qui hem estudiat els períodes medieval i modern. I m’hi incloc, no només per haver estat alumne seu i deixeble, sinó perquè, a l’hora de fer una tesi de llicenciatura –de les que es feien en aquells anys–, va estar ella la professora que vaig escollir i qui em va donar una sèrie de pautes per encarar-me al meu primer treball seriós i acadèmic com a investigador. Crec que mai li ho agrairé suficientment, perquè, a més, va estar ella, també, qui em va orientar –potser, involuntàriament– cap a altres camins que vaig seguir després. Dit això i expressat el meu agraïment sincer, vull comentar la seua darrera publicació fins ara, en què es recullen onze treballs seus i que es publica a manera d’homenatge a una tasca fecunda en l’estudi de la documentació valenciana de l’Edat Mitjana i, més concretament, d’aquella de caire eclesiàstic.

Perquè Cárcel Ortí, sistemàticament, sola o en col·laboració amb altres especialistes, s’ha ocupat de manera molt destacada d’un camp que a casa nostra no havia rebut l’atenció que requeria i que, sense aquesta professora i investigadora excel·lent, no hauria avançat tant. Em referesc a l’estudi de la diplomàtica episcopal, que ha sabut conrear no sols amb l’anàlisi i la recerca en arxius locals o regionals i generals (Arxiu de la Diòcesi de València, Arxiu del Regne de València, Arxiu de la Corona d’Aragó i Arxiu Històric Nacional), sinó també, i com cap altra, en l’Arxiu Secret Vaticà i d’altres vinculats a la cúria pontifícia, com ara l’Arxiu de la Congregació del Concili.

El volum que ara publica PUV, prologat pel canonge arxiver de la Seu de València i també professor i company de departament on ha compartit aules durant anys amb M. Milagros Cárcel, conté una sèrie de treballs dedicats a la diplomàtica episcopal dels primers temps valencians (segles XIII-XV), d’altres sobre els sínodes diocesans valencians del mateix període, estudis sobre tipologies documentals de les visites pastorals, la butla de l’erecció de la Seu metropolitana de València (1492) o la diplomàtica de les relacions ad limina.

Tot plegat, pot fer l’efecte que es tracta de temes d’alta erudició, i no negaré que són materials per a especialistes. Però, tanmateix, la tasca impagable que ha fet aquesta investigadora, de donar-nos materials per comprendre millor com funcionava l’administració eclesiàstica durant l’Edat Mitjana, és certament admirable.

És per això que només em cal desitjar que M. Milagros Cárcel, ara que comença aquesta nova singladura, continue treballant amb tanta dedicació i professionalitat com ho ha fet fins ara. Cada passa que ella avance en el coneixement d’aquell món pretèrit, ens l’aporta i ens el fa més pròxim. I és per aquest motiu que aquest escrit meu vull que siga per col·laborar a difondre el seu llibre, però, també, per donar-li les gràcies i desitjar-li el millor.

Article publicat al número 449