Entrevista a Jorge Rodríguez: «O modernitzem les diputacions, o no tenen massa sentit»

Ser alcalde no modifica l’ADN –o sí?– de les persones, però sempre que parle amb un polític, ocupe la responsabilitat que ocupe, si és alcalde, aflora per la pell una visió determinada i les respostes estan marcades per eixe càrrec municipal. Jorge Rodríguez és el nou president de la Diputació de València, però sobretot és alcalde. I es nota. Directe en les respostes, contundent amb les malifetes i orgullós de ser l’alcalde del seu poble: Ontinyent.

 

–Amb 36 anys és el president més jove que ha passat per la Diputació de València. Què significa aquest càrrec per a vosté?

–És una gran responsabilitat, però també una gran oportunitat de demostrar que hi ha altres maneres de fer les coses, que és una institució que té els seus problemes però que es pot posar al servei dels pobles. Sempre dic que l’edat és un accident, i que la joventut es cura amb el temps.

–Sembla que hi ha una espècie de nova fornada dins del seu partit (Diana Morant a Gandia, Roger Cerdà a Xàtiva, vosté a Ontinyent…). Sou el canvi?

–A vegades ens diuen que som el futur. No és que siguem el futur, és que som el present. Hi ha una generació de persones que estem entre els 35 i els 40 que avui estan governant moltes institucions. D’alguna manera sí que es veu una nova fornada, però és cert que no som nous; portem anys treballant pels nostres municipis.

–Amb 23 anys va ser regidor, amb 31 alcalde, i als 36 president de la Diputació. Ontinyent ha estat el trampolí polític?

–Ontinyent ho és tot per a mi. Jo l’únic que vull ser en la meua vida és alcalde d’Ontinyent, que és al càrrec a què em vaig presentar. Com a fruit de ser alcalde he pogut ser diputat, i fruit de ser diputat he pogut ser president. Per tant, Ontinyent ho és tot i continuarà sent-ho.

–Pel que fa a la Diputació, creu que es podran fer coses?

–Es poden fer coses des de qualsevol institució sempre que es tinga clar per a què ha de servir la institució. Tinc clar a qui no ha de servir, que és als qui la gestionen, que és el que sembla que ha passat. En cas que hi haguera una reforma constitucional que optara per la desaparició de les diputacions, probablement el paper que fa seria assumit per una altra institució, però mentrestant han d’estar al servei dels nostres municipis.

–Quins són els reptes més importants que té per davant?

–En primer lloc, que la Diputació torne a ser portadora de bones notícies, marcant una tendència de transparència i objectivitat. Ja n’hi ha un bon model, que ha sigut el Pla d’Infraestructures Financerament Sostenibles, a través del qual hem repartit 72 milions d’euros amb un criteri totalment objectiu, deixant a banda el criteri d’amiguisme i la utilització de les institucions públiques per a fer partidisme.

–En aquests moments en la Diputació hi ha un pacte de govern amb Compromís. Com està eixe pacte?

–Funciona molt bé perquè des del primer moment les coses s’han assentat amb molt bona sintonia, crec que per dues coses: a la Diputació tots tenim la vocació municipalista i s’han fixat de forma molt clara les prioritats que tenim i les que calia canviar.

–La Diputació ha de ser el fil que coordine els ajuntaments amb la Generalitat?

–Abans el lema de la Diputació era «Colze a colze amb els ajuntaments». Després va passar a ser «Ajuntament d’ajuntaments», i això implica una relació de superioritat. Nosaltres volem tornar al braç a braç, perquè no som més que representants d’eixe món. En eixe sentit, és cert que podem tindre molt més accés a la Generalitat que un municipi. Per tant, si podem actuar de fil, per descomptat que estarem a disposició.

–Però la Generalitat no haurà vist en la Diputació una font de finançament per a la seua situació econòmica?

–Crec que no, per una qüestió de números. Per molt que nosaltres volguérem ajudar, tampoc podríem. El que crec que s’ha vist és la possibilitat d’encetar un nou temps pel que fa a la cooperació entre administracions. Hem arribat a l’extrem que el que hauria de ser ordinari s’ha convertit en extraordinari, i allò ordinari és que els ajuntaments, la Generalitat i les diputacions col·laborem en allò que puguem. El que no és normal és que s’hagen utilitzat les institucions per a fer lluites dins d’un mateix partit.

–El que sí està clar és que els diners de la Diputació són dels ajuntaments; per tant, seria difícil justificar que es pogueren emprar per banda de la Generalitat en altres coses…

–Els diners de la Diputació són dels ciutadans, més que dels ajuntaments, perquè tots els diners públics són dels ciutadans, i per a mi l’important és que es retornen als ciutadans. El que tenim clar és que la Diputació ha de tindre un paper molt municipalista, i això vol dir que tot ha de tornar als ajuntaments.

–Al País Valencià hi ha tres diputacions. Existeix algun tipus de relació?

–No. Vam fer una reunió amb el president, però ara com ara cada una fem el nostre camí.

–I té sentit mantindre-les?

–Té sentit si recuperen el paper que haurien de tindre. Les diputacions originàriament són un element de modernització, però a poc a poc van anar quedant-se obsoletes. Per tant, o les modernitzem o no tenen massa sentit. No sé s’han d’anomenar diputacions, però ha d’haver-hi un òrgan que ajude els municipis i que aporte els seus recursos especialment en els municipis més menuts.

–Fa poc, el president de la Generalitat deia que s’havien d’eliminar. Tots diuen que s’han d’eliminar, però a l’hora de la veritat…

–A mi, la filosofia m’agrada molt, però m’agrada més el pragmatisme. Al cap i a la fi, hi ha una realitat, i és que la Constitució les reconeix i que la seua desaparició passa per una reforma constitucional. Si hi ha un canvi de govern a Madrid i desapareixen, tinc clar que el paper que hui fan les diputacions l’haurà d’assumir algú. A mi no m’importa l’ens en si; m’importa el servei que presta als municipis, que solen ser bàsics. Hi ha un desconeixement del que fa la diputació, perquè no és un ens que treballe directament amb el ciutadà, sinó amb l’ajuntament. A més, la visió canvia radicalment quan u viu a València ciutat a quan u viu a Ontinyent. El fet que siga una administració que centra els seus esforços en municipis menuts fa que aquells que vivim en municipis mitjans o grans no la puguem valorar.

–I veu factible la creació del Consell Metropolità de l’Horta?

–Tot el que siga un òrgan que ajude a coordinar i a cooperar és positiu.

–Vosté ha dit que la Diputació ha de ser portadora de bones notícies. Creu que podrà succeir?

–Crec que sí, i que en algun fet ja ho ha sigut. Des que ens van dir que hi havia 72 milions d’euros de superàvit i vam decidir que els diners havien d’anar a les persones i no als bancs, la Diputació ja va ser portadora de bones notícies. El que passa és que en l’agenda mediàtica la bona notícia sempre ven menys que la roïna.

–Després del pas del PP a la Diputació, s’han alçat les estores? Hi haurà més sorpreses?

–S’estan alçant les estores i hi ha molta informació que tindrà transcendència en el futur. No opinaré de qüestions de legalitat perquè és un tema que opinaran en el seu moment els jutges, però sí que és cert que pel que fa a les qüestions polítiques, ens hem trobat amb una forma de fer les coses en què s’ha generat un clientelisme que no era accidental; era ben buscat. I ha fet que alguns guanyen molt i altres res. I eixa situació ha de canviar, perquè les administracions no estan al servei dels partits polítics, sinó de la gent.

–Imelsa és solament un detall o mostra com es treballava abans en aquesta casa?

–No és un accident. Marca, com a mínim, una forma d’entendre les coses, una manera molt fosca d’entendre la política.

Vicent Boscà. Periodista

Entrevista publicada al nº 408, corresponent a octubre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar