Tens 0 productes a la teua cistella
Alfred Ramos. Membre del Consell de Redacció
Fa cinquanta anys s’editava un dels llibres més captivadors del cinema: El cine según Hitchcock. Una llarga entrevista del jove cineasta François Truffaut al director de La ventana indiscreta que canviaria definitivament l’enfocament condescendent i menor dels crítics nord-americans sobre Hitchcock. Durant una setmana del mes d’agost de 1962, des de les 9 del matí fins les 6 de la vesprada, tots dos directors mantingueren una llarguíssima conversa de més de 50 hores a partir d’un qüestionari de cinc-centes preguntes. Un enriquidor diàleg sobre les circumstàncies de cada film, la construcció del guió, la posada en escena i l’estimació personal de cada obra. El resultat va ser l’escriptura d’un llibre enlluernador, definitiu sobre l’ofici d’un director de cinema excepcional, l’anàlisi de l’obra d’un dels majors genis de la pantalla, revolucionari de l’estil i creador d’un món visual, que en paraules de François Truffaut «excel·leix en filmar les relacions més subtils entre els éssers humans».
En commemoració d’aquesta efemèride, el director del festival de Nova York i realitzador Kent Jones ha realitzat el documental Hitchcock/Truffaut, estrenat en VO en les pantalles dels essencials cinemes Babel de la nostra ciutat. Són 80 minuts centrats en la famosa entrevista de 1962. Kent Jones, amb la col·laboració en el guió de Serge Toubiana, director de la Cinémathèque Française i biògraf de Truffaut, s’acosta al mític llibre a partir de múltiples recursos i materials. La cinta s’obri amb uns primers plans de Sabotaje als quals s’afegeixen una acurada selecció de diversos plans, escenes i seqüències d’un gran nombre de films de Hitchcock; especialment llargues són les dedicades –com no!– a Vértigo i Psicosis, tal vegada els dos films més celebrats i analitzats del mag del suspens. Reflexionen sobre el poder suggestiu de les seues imatges deu coneguts directors (alguns d’ells analitzats en aquestes planes de Saó) com ara Martin Scorsese, Richard Linklater, Wes Anderson, Peter Bogdanovich, Paul Schrader…, tot subratllant entre altres punts de vista admiratius el ritme narratiu, la dilatació de l’espai/temps, els angles dels plans, les obsessions del cineasta, el sentiment de culpa, el poder icònic dels objectes, la por que atrapa els protagonistes o l’impacte del seu estil en l’evolució del cinema. De forma ajustada, Kent Jones repassa les carreres cinematogràfiques de Hitchcock, que amb quaranta-huit pel·lícules estava quasi completa en 1962, i d’un jove Truffaut que sols havia realitzat fins aquell moment tres cintes: Els quatre-cents colps, Tirad sobre el pianista i Jules et Jim. Entre el material exposat es mostren fotomuntatges que desglossen pla a pla algunes escenes memorables com les de Con la muerte en los talones o Yo confieso. Les veus originals de Truffaut (en llengua francesa) i Hitchcock (en anglés), traduïdes per Helen Scott, són ben presents i malgrat no haver-hi imatges filmades ens resten les fotografies preses en l’entrevista realitzada a l’oficina de Hitchcock als estudis Universal.
Hitchcock/Truffaut no és sols una pel·lícula per a especialistes, crítics o estudiosos, sinó una lliçó d’amor al mateix cinema, com diu Kent Jones: «Aquesta pel·lícula no pretén complaure els cinèfils. Vull que l’espectador tinga una revelació visceral d’allò que és el cinema en tota la màxima bellesa».
Article publicat al nº 415 (maig de 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar
