Amigues i amics, bona nit
Bona nit, President de la Generalitat Ximo Puig. Molta feina per davant. Ànim.
Conselleres , Diputades , Directores Generals, Regidores. Ens agrada la vostra complicitat, sou referents feministes en la representació política i necessitem que els vostres lideratges es valoren i consoliden.
Homes amb responsabilitats en la política i en el sindicalisme,. La vostra presència l’entenem com un major compromís amb les dones i el feminisme. Benvinguts
A totes i tots que any rere any ompliu aquest hall i l’escala, gràcies per acompanyar-nos.
Estem en un acte de reconeixement i d’agraïment a col·lectius i a persones i impressiona comprovar que al llarg dels 27 anys de premis, prop de 140 persones han estat guardonades ,totes elles amb mèrits més que merescuts (Moltes ens acompanyeu aquesta nit).
Quanta feina, quanta lluita, quan d’esforç per avançar en drets i llibertats, haveu fet. Sempre gràcies. Des del vostre inconformisme ens haveu ensenyat a lluitar en totes les circumstancies, i sobre tot a resistir, a no donar mai res per perdut.
Enguany Agustí, les Beatrius, Amelia i Mavi , fan una important aportació a la lluita. Enhorabona i moltes gràcies per ser com sou.
Tots aquests anys hem tingut la sort de comptar amb el bon treball de l’amiga i companya de Progressistes Isabel Donet coordinant l’acte, els premis tenen la seua empremta, Moltes gracies i per molt anys.
La majoria de les persones que ens trobem aquesta nit ací, estem orgulloses d’alçar la veu per la igualtat, moltes cares amigues i conegudes, però… notem a faltar a la nostra estimada Carmen Alborch.
En aquest acte , ella sempre ens ha acompanyat , ha lliurat premis, ens ha facilitat el camí d’accés a premiades o rebent el seu merescut premi de Dones Progressistes, recorde quan va pujar a l’escenari el seu somriure ens va abraçar a totes. Les seues intervencions sempre han sigut un llegat de feminisme i d’estima. Volem que continue entre nosaltres. I per això hui hem volgut deixar el seu espai, el mateix en el qual ens va acompanyar ara fa un any. El seu seient amb unes flors, com una mostra més d’estima.
Des del seu traspàs, han estat moltes les mostres d’afecte, molts homenatges des de diferents àmbits, encara recorde amb emoció l’organitzat pel Cercle, amb cartell de Carmen Calvo, guió magnífic de Rosa Solbes, moltes dones feministes implicades, l’entranyable intervenció de Tita Alborch. Un acte on visquérem moments màgics, sentíem el seu alè , la seua alegria i la seu força feminista. La que hui i sempre volem que ens acompanyen.
Vull compartir també amb vosaltres les paraules emocionades que el seu germà va pronunciar, fa uns dies en un acte celebrat a Picanya. Recordaven a Carmen amb les veus de les seues amigues Quiti Blat i Conxa Gisbert. Ens comentava que en converses a l’àmbit familiar, Carmen els deia.” Al final, lo que importa es que te quieran “ y yo, todos estos días allà donde voy, siento que a mi hermana la queríais muchísimo”.
Així es, la volíem i la volem molt, moltíssim. Ha estat un gran mestra , una gran amiga, una dona sàvia, especial i excepcional. Ens ensenyà des d’un principi que la fortalesa del moviment feminista està en la complicitat, en l’amistat de les dones feministes en tots els àmbits , a caminar juntes , a lluitar juntes i a fer del feminisme la força transformadora de la societat.
En aquests moments, el seu llegat, les seues reflexions les tenim molt presents i són més necessaris que mai.
En la manifestació del passat 8 de març, comprovarem com el moviment feminista es consolida , que pren força, que incorpora a les més joves i que planta cara a un nou repte:
La lluita contra l’extrema dreta que amenaça, no sols en frenar la conquesta de nous drets, sinó de tornar enrere algunes conquestes aconseguides després de molts anys de lluita del moviment feminista.
Una amenaça patriarcal obsessionada en la reculada de llibertats. Quan les llibertats reculen, són molts passos enrere en els drets de les dones.
Per això, la manifestació del 8 de març, no sols fou una demostració de força , sinó l’evidència de la ferma voluntat de ser el mur que pose fre als partits que tracten de retrocedir en les polítiques d’igualtat i ho farem de manera clara i rotunda perquè aconseguir una societat més justa, igualitària, és una aspiració amb total legitimat.
El proper 28 d’abril estan convocades les eleccions generals i ací també les autonòmiques i no podem romandre indiferents, tenim la responsabilitat d’evitar, amb els nostres vots, que els partits de l’extrema dreta governen en les institucions perquè representen una amenaça i un perill evident per al manteniment dels drets col·lectius i individuals.
Propostes polítiques que fan fredat. Veus que qüestionen lleis implementades per combatre la violència, insisteixen en missatges xenòfobs, discriminatius, provocatius, fan gala de discursos incendiaris, negacionistes, utilitzant un llenguatge insultant i agressiu. Una irresponsabilitat, una forma molt perillosa de fer política, amb l’objectiu de desviar l’atenció dels vertaders problemes que ens afecten.
Nosaltres, les dones progressistes fem front a la irrupció de la ideologia patriarcal amb les armes que sempre hem defensat: la paraula i la llibertat.
Des d’eixa llibertat, des d’un inconformisme actiu i pacífic, continuarem lluitant per a dir prou a totes les discriminacions i violències que ens travessen.
Exigim que els continguts dels programes electorals, estiguen al costat de les demandes de les dones i omplirem les urnes de vots feministes per a dir prou a:
Les violències estructurals que propicien que les dones continuem cobrant menys, que continuem assumint com obligació les tasques domèstiques, que la maternitat continue estant penalitzada. La bretxa salarial entre homes i dones és hui en dia encara una gran injustícia. Volem Igualtat salarial, requisit per a la Igualtat real. La pobresa no pot tindre nom de dona.
Votarem per a dir prou a la Violència masclista, que continua assassinant a dones.( En el que va d’any 13 les dones assassinades i 9 criatures). Nàixer i ser dona no ha de ser un factor de risc. A les dones ens maten pel fet de vindre al món sent dones. La vida és un dret, i anem a defensar-lo. Les víctimes desgraciadament tenem nom de dona.
Els nostres vots, han de fer possible que no es legisle a favor de la custodia compartida imposada, que maltracta a les dones i a les seues filles i fills. El sistema judicial és un infern per a les dones. Hem de seguir treballant per acabar amb la Justícia patriarcal.
La força dels nostres vots ha de ser la força per evitar que es normalitze la violència masclista més devastadora que pateixen les dones, com és la prostitució. La prostitució i la tracta que converteix les dones en objectes , en mercaderies a disposició del mercat, que les compra, que les ven ,convertint-les en esclaves, negant tots els drets de persones lliures.
Votarem per impedir que es legalitze la nova forma d’explotació reproductiva de les dones, “ els úters de lloguer” .Cap tipus de regulació, ni l’altruista, ni la col·laboracionista . Totes amaguen el consum patriarcal, on les dones es poden llogar o comprar de manera total o parcial. I els bebès són comprats abans de nàixer
Els nostres vots han de donar una gran espenta al Pacte Estatal i al Valencià contra a Violència de Génere. Les mesures contemplades necessitem pressupostos i no poden esperar ni un dia més. No poden ser una declaració de bones intencions, s’han de convertir en polítiques reals i efectives.
Tenim més de 1000 motius per estar alerta, per continuar lluitant i per anar a votar.
Tenim molt present, que els veritables canvis socials, ens han arribat sempre dels partits democràtics i d’esquerra.
El 28 d’abril, anem a votar per impedir cap pas enrere dels nostres drets. I seguirem lluitant per decidir lliurement el paper que com dones volen tindre en la societat .
Les dones sabem que juntes avancem, que juntes som més fortes, que si ens donem la mà avançarem pels drets i les llibertats. Els de tots i totes.
Bona nit i moltes gràcies.