La revista degana en valencià

I el rei va dir adéu a Catalunya: les deu perles del seu discurs

Segurament el 3 d’octubre es recorde com el dia que el rei va perdre a Catalunya. O el dia que Felip VI va emular ser Felip V. Si pretenia quedar com el salvador de la pàtria -seguint l’exemple del seu pare el 23-F- ho va fer malament, molt malament. Ahir el Rei va dir adéu a Catalunya atacant-la en un discurs buit d’autocrítica a l’actuació estatal, en el qual ni tan sols es va demanar diàleg. Era un “prepareu-vos per al que ve. Esteu avisats”. Ni una paraula en català (i això que el parla). I va triar mostrar al fons un quadre de Carles III, el rei “il·lustrat” que va establir que l’educació escolar fora “únicament en llengua castellana”. Tota una declaració d’intencions.

Ací us mostrem les 10 perles d’aquest discurs:

 

  1. Des de fa ja temps, determinades autoritats de Catalunya, d’una manera reiterada, conscient i deliberada, han vingut incomplint la Constitució i el seu Estatut d’Autonomia

[I no us heu plantejat parlar i dialogar en ells?]

 

  1. Han trencat els principis democràtics de tot Estat de Dret i han soscavat l’harmonia i la convivència en la pròpia societat catalana

[Per sort estàs tu i els teus discursos per evitar-ho]

 

  1. Han menystingut els afectes i els sentiments de solidaritat que s’han unit i s’uniran al conjunt dels espanyols

[Pobrets, els espanyols]

 

  1. Tot això ha suposat la culminació d’un inacceptable intent d’apropiació de les institucions històriques de Catalunya.

[Apropiació … ni que fora la cúpula del PP!]

 

  1. És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions, la vigència de l’Estat de Dret i l’autogovern de Catalunya

[Dels policies que apallissaven iaies?]

 

  1. Vivim en un Estat democràtic que ofereix les vies constitucionals perquè qualsevol persona puga defensar les seues idees dins el respecte a la llei

[Les idees han d’estar reflectides a la llei? Aleshores no podem pensar en canviar una llei?]

 

  1. Sé molt bé que a Catalunya també hi ha molta preocupació i gran inquietud amb la conducta de les autoritats autonòmiques. Als que així ho senten, els dic que no estan sols, ni ho estaran; que tenen tot el suport i la solidaritat de la resta dels espanyols

[Compatiràs en ells la teua pagueta?]

 

  1. Els nostres principis democràtics són forts, són sòlids

[Sobretot els teus, que guanyes per majoria absoluta sempre que et presentes a eleccions]

 

  1. I al conjunt dels espanyols, que viuen amb desassossec i tristesa aquests esdeveniments, els transmet un missatge de tranquil·litat, de confiança i, també, d’esperança.

[Quins espanyols, els que cantaven “a por ellos”? Els que posen les banderes d’Espanya a les seues balconades?]

 

  1. El meu compromís com a Rei amb la unitat i la permanència d’Espanya

[Urna, grande y libre]