Tens 0 productes a la teua cistella
Convé, cada vegada que s’anuncia “dia històric per a les nostres vides”, com a ciutadans i ciutadanes d’aquest territori que convenim en anomenar País Valencià, encara que oficialment s’haja optat per designar-lo com a una comunitat, deixar assaonar la data i el fet corresponent, per tal que prenga el cos i l’efecte desitjat.
Diuen que a partir d’ara, el 4 de març estarà marcat al calendari polític valencià com a la data en què vam obtenir la possibilitat d’autoregular-nos les nostres eleccions autonòmiques i que des d’aleshores que serem més històrics i menys folklòrics. Sincerament, pense que, quan una decisió es pren amb el cor o no amb un percentatge significatiu de raonament, les coses no acaben de quallar ni de tenir justificació.
En la vesprada de dilluns 4 de març de 2019, el molt honorable president de la Generalitat Valenciana anuncià oficialment que, emparant-se amb l’Estatut d’Autonomia reformat de 2006 i en la Llei de Govern, havia pres la decisió –tot i aplicant el vot de qualitat—de convocar eleccions autonòmiques per al proper diumenge 28 d’abril, en coincidència amb la convocatòria que dies abans havia anunciat el president del govern de l’Estat.
Si ho mirem bé, no hi ha raons polítiques, a no ser que siguen de polítiques partidistes, ja que fins la data de hui, el País Valencià ha comptat amb pressupostos anuals, no disposa de cap entrebanc polític a l’hora d’aprovar lleis al legislatiu i el govern del Botànic aporta una estabilitat bastant sòlida.
El president Puig se l’ha jugada a una carta marcada per al darrer diumenge d’abril, una data ben curiosa, ja que fa de pont entre la festivitat del patró del regne i el primer dia de maig. D’aquesta manera, les persones que tenien programades eixides amb motiu d’aquestes dates assenyalades, ara han d’afegir a les seues preocupacions democràtiques cercar els documents per realitzar el vot per correu.
La decisió del president valencià no ha caigut molt bé entre els seus “partners” de govern i la veritat és que, des de fora estant, no és una data com per a tenir l’esperança fundada en què es podrà repetir el mateix pacte que ens ha fet arribar fins ací els últims quatre anys.
Llàstima que davant de vora 6.000 decisions de govern preses per unanimitat en favor del conjunt del País Valencià durant els darrers 4 anys, no s’haja pogut acabar d’igual manera consensuada i acordada fins el final del període per al que s’havia triat els nostres representants. La data del 28 d’abril és com anar de “paquet” en la moto del candidat Pedro Sánchez, per molt que vulga vestir-la, el president Puig, com a una data en què els valencians i valencianes recuperem la nostra autonomia plena.
En realitat, els socialistes valencians saben que allò de recuperar autonomia és una manera de vestir una decisió partidària per tal d’aconseguir més vots per a la seua urna, perquè estan convençuts que la campanya que faran les televisions estatals, els ajudarà a sumar adhesions. Però anem de paquet en la moto de Sánchez. Sols quan el nou president o presidenta convoque noves eleccions autonòmiques, serà quan podrem sentir-nos singulars dins del mapa polític peninsular. Mentre això passa, que d’ací a rams de beneir, no hi haja cap formació política que traga a passejar la Disposició cinquena de la Llei Electoral valenciana i torne el carro a casa.
Fora com fora, per a les persones demòcrates valencianes, qualsevol data electoral ha de ser bona, si som capaços de posar-li l’accent valencià, perquè com deia aquell conegut pensador, “la política que no fem nosaltres, ens la faran en contra nostra”. Votarem, diumenge d’abril, votarem.
