Dominar, destruir, fer negoci

A principis dels anys cinquanta la filosofa Hannah Arendt intentà comprendre el fenomen del totalitarisme, tal com es va manifestar en aquell estadi històric, això es traduí en unes conferències que es publicaren com llibre. Les experiències d’aquells esdeveniments, que causaren guerres i genocidis, es diferenciaven de les formes tradicionals de la tirania i despotisme de temps anteriors. En el llibre esmentat hi ha, però, prou elements que continuen vigents, així, trobem la següent consideració: “el totalitarisme necessita exercir la dominació total i el govern global, i la disponibilitat a cometre crims que no tenen precedents en la llarga i pecaminosa història de la humanitat” (Sobre la naturalesa del totalitarisme). Doncs, està tot permés, fins i tot fabricar la veritat, mentir, sembrar el terror, destruir i matar.

Allò que està succeint a l’Orient Mitjà o a Palestina, respon a la lògica de l’autoritarisme més irracional, interessat a dominar, i també en fer negocis. En l’aparent present “totum revolutum”, les causes de tanta violència exercida, dic siga de pas, pels grans arsenals de poder militar i armamentístic, tenen a veure amb motivacions del control de la producció i el comerç del petroli. És cert que es donen arguments, com el de canviar el règim dictatorial, cas de Veneçuela o Iran, això és sol un subterfugi, o una part del tema en tot cas. El cinisme és total.

La realitat és: violència, intervenció en altres estats, genocidi, assassinats selectius, destrucció de ciutats, la fam, la mort de milers de ciutadans indefensos… Davant de tal situació cal tindre referents ètics i humanitaris, apel·lant al dret internacional, a la mediació, a la negociació, respecte als drets humans, tal com des de moltes instàncies s’ha demanat. No podem quedar al marge. Dissortadament, davant del poder de la potència militar dels Estats Units, o de les ocurrències del dèspota que els presideix, cal dir NO, com deia la cançó del Raimon, puix no volem ser d’eixe món.

Al nostre país he escoltat als empresaris i al president de la Generalitat, aleshores el missatge que donen és clar: callar, el negoci és el negoci, i hem d’acceptar com inevitable allò que està passant, puix en cas contrari “els interessos econòmics” valencians es veuran afectats negativament. Quins interessos? La història ens mostra com tota acceptació de les imposicions del totalitarisme, lluny d’evitar el seu creixement va servir per a augmentar les seues pretensions. Tanmateix, la pau i no la guerra, és allò que ens pot conduir a un futur millor.

Dir no al totalitarisme, i a la guerra, és un deure ètic i de justícia. Les societats civils i els governs estem emplaçats, com podem comprovar, però, el Govern Valencià, en mans de la dreta, intenta confondre al personal. No ens deixem manipular!