Tens 0 productes a la teua cistella
14/09/2022
Enguany, amb una onada de calor continuada i persistent fuetejant l’Hemisferi Nord de juny a setembre, quin altre tema més adient per a parlar-ne?
Segons un estudi del 2010 —compte!, que ja han passat dotze anys!— dut a terme per la Universitat de Hawaii i confirmat per l’IPCC1, cal que reduïm de manera dràstica les emissions de CO2. En cas contrari, el 75% dels habitants humans del planeta seran víctimes d’onades de calor mortíferes. Conseqüència d’unes temperatures que ascendiran entre 3,7º C i 4,8º C respecte del període 1986-2005. La seva conseqüència més immediata —deia l’estudi— seria la mort de les tres quartes parts de la humanitat. Dissortadament, no sembla que s’hagin equivocat, perquè ja hi estem arribant… Però el més greu de tot és que fa quaranta anys pel cap baix que els nostres dirigents ho sabien i no hi han posat cap fre a una catàstrofe que es presenta incommensurable.
Xifres de morts a causa de les onades de calor. Prou més que per accidents de circulació.
Hi ha vora 50.000 publicacions amb dades fidedignes que han quantificat una xifra esborronadora de morts ocasionades per les onades de calor. Com és ja habitual en els mitjans de comunicació oficials i majoritaris, no se’n diu res. En tot cas, s’ha parlat de vora dos centenars de difunts a causa de la calor al nostre país, però em fa l’efecte que el còmput se n’ha quedat curt…
Una d’aquestes publicacions2 va verificar fa també dotze anys que el 30% de la població ja vivia exposada a onades de calor potencialment fatídiques més de vint dies a l’any. Ara ja en són més de 90 dies a l’any. Així doncs, hem sobrepassat ambdues xifres de manera flagrant. És a dir, les canícules perilloses són força més freqüents ara del que s’havia previst el 2010 i originen morts directes —conseqüència de les elevades temperatures— i indirectes —conseqüència de les sequeres i la fam— en més de seixanta regions del globus cada any3.
Possiblement, la immensa majoria de la població ha experimentat les altes temperatures que s’han assolit aquest estiu en l’Hemisferi Nord. També que ja ens han avisat els experts que deixarà de ser un fenomen inusual. A més a més, els països del sud seran, com sempre, els més afectats. Així mateix, en el cas de les regions tropicals humides, un lleuger augment de temperatures unit a la seva humitat habitual podria ser mortífer, fins i tot amb temperatures inferiors a 30 º. I la calor pot assolir cims més elevats encara en països subtropicals…
Responsabilitat del carboni en les onades de calor.
Fins no fa massa i segons l’IPCC, si la contaminació per carboni s’hi hagués reduït radicalment la situació no hagués estat tan greu.
Per contra, hem pogut comprovar que aquesta reducció ha estat totalment nul·la a causa d’una absència absoluta d’accions preventives emanades dels nostres governants. El mateix que ha ocorregut en el tema dels incendis.
La principal conseqüència d’aquesta irresponsabilitat política mundial és que una quarta part del planeta i la meitat de la humanitat quedaran definitivament afectades. Malgrat minvar des d’ara fins a les darreries del segle XXI, es faria malbé un 48% de la població humana, ja que el CO2 té un «temps de vida»4 en l’atmosfera entre 100 i 200 anys. No obstant la gravetat de la situació, el més probable és que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle augmenti, com han constatat els científics, la qual cosa afectarà la meitat del planeta i suposarà un greu perill de mort per a, repeteixo, les tres quartes parts de la població mundial.
En resum, ens queda poc de temps per a eradicar de la Terra l’emissió de gasos d’efecte hivernacle si volem sobreviure-hi.
Distribució planetària de la calor.
La calor humida serà extrema a Àsia i farà inhabitable aquell continent a finals de segle.
Les onades de calor mortíferes començaren a produir-se a partir de la segona desena del segle XXI a l’Índia, el Pakistan, Bangladesh, la planura del nord de la Xina i la regió del Golf. Si bé el continent africà serà el més durament afectat, seguit d’Amèrica Central i el Sud. Quant als Estats Units d’Amèrica i Europa, hom pensava que els efectes serien més perjudicials com més al sud descendírem, però no ha estat exactament així, perquè calor i sequera en la meitat septentrional d’Europa aquest estiu ha estat terrible.
Sequeres, fam, pandèmies, pujada del nivell del mar i desgels.
Tal vegada, la població europea pensi que el que s’esdevingui a Àsia, Àfrica o Amèrica Central i del Sud no l’afectarà. Però això no és cert en absolut, perquè, a més de provocar la mort de milions de persones, augmentarà la migració de milers de milions d’éssers humans procedents de regions solcuites cap a zones més habitables —si és que n’hi queden.
Tampoc no podem obviar la mort d’aquells éssers vius —animals i vegetals— que són la base de la nostra alimentació. És a dir, preparem-nos, endemés, per a passar fam. I això sense comptar que la sequera pot fer totalment improductius milions d’hectàrees de cereals i restants conreus. Està documentat que la situació va començar a empitjorar a marxes forçades fa ja un parell de dècades.
Per altra banda, per si no teníem prou fenòmens meteorològics greus, haurem de preparar-nos per a l’aparició d’epidèmies que recorreran a la regalada tots els continents. Tan sols hem de recordar com ha anat la Covid-19…
Quant a la pujada del nivell del mar, ja ha fet fora de les seues illes a ingents quantitats de persones a Oceania; i encara en farà fora a més en la resta de continents, sense oblidar com estan ara mateix les nostres costes… A propòsit, aquells que s’estimen residir a la vora dels nostres assolellats litorals, haurien d’anar preparant-se per a perdre-hi les seves propietats.
Un altre efecte de l’augment de les temperatures és el desgel del pergelisol5, que allibera enormes quantitats de metà, amb les catastròfiques conseqüències que això comporta per a la vida al planeta.
Terrorisme dels poders fàctics, incompetència i corrupció dels governants i falsedats dels mitjans de comunicació.
Fins ara, ni l’Acord de París ni els successius COP6 han aconseguit res i, sols que la temperatura augmentés més d’1,5º, ja constituiria un autèntic risc de mort per a aquest 75% de la humanitat. A aquesta opció indignant i inconscient ens han abocat els nostres poders fàctics, els mitjans de comunicació al seu servei i els polítics, ja que l’hem sobrepassat amb escreix…
Així que, si no s’hi fa res decisiu ja, és inútil pretendre continuar igual fins al 205o, ja que la humanitat sencera desapareixerà.
1 Intergovernmental Panel on Climate Change (Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic): analitza de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent la informació científica, tècnica i socioeconòmica pertinent per a entendre el canvi climàtic, les seves repercussions i els riscs futurs, i també les opcions que hi tenim.
4 No significa que desaparegui de forma radical durant aquest temps ni que tots els gasos contaminants ho facin en el mateix període, però hi son letals i poden transformar-se en un altres també de letals.
5 La capa gelada més profunda del permafrost.
6 Conference Of the Parties (Conferencia de las Partes), òrgan rector de certes convencions internacionals, com ara les Conferències de Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
