Tens 0 productes a la teua cistella
Ezequiel Castellano i Moreno. Periodista i mestre
Han fet tant de soroll les televisions i les emissores de ràdio d’àmbit estatal, que tothom ha pensat que les eleccions on s’havia de triar entre Hillary i Trump, es produïen a vora nostra. La meua sogra, una dona de 94 anys, no ha parat de preguntar quan eren les eleccions i ho feia en el seu graciós llenguatge xurro: “galan, que son este domingo las votás?”
Efectivament, la gran pressió mediàtica, ha fet pensar grans i menuts, que la picabaralla entre Trump i Clinton ens afectava i, en realitat, tenen part de raó. El llarg procés electoral que caracteritza el sistema nord-americà, ha posat als menjadors de casa a l’hora de dinar i de sopar, una realitat que ens ha introduït en tal miratge, que hi ha persones que encara ara, pensen que han guanyant o han perdut els seus.
Ara que ja es coneixen els resultats i que la societat americana llava les ferides pròpies d’una contesa d’aquestes característiques, podem afirmar que també a la nació imperial s’ha fragmentat la societat a l’igual que la tenim esqueixada al nostre País Valencià i a l’Estat en el seu conjunt.
La candidata demòcrata ha estat incapaç de neutralitzar els demolidors efectes del mal ús que va fer del seu correu electrònic i s’ha vist com ha sintonitzat ideològicament amb les minories, però aquestes, li han resultat insuficients davant la situació real de la societat americana, farta com sembla estar de l’establishment muntat dalt dels cotxes i les estores des de fa anys i panys.
Els resultats han estat els que han estat i ara, mentre eixa part de la societat americana es fa a la idea i la part guanyadora procura passar l’aplanadora sobre els altres, és quan podem albirar la similitud existent amb aquest País nostre i la influència que Donald Trump exercirà sobre la política que s’hi desenvoluparà pròximament.
La primera qüestió a tenir en compte com a coincidència entre els vora 47 milions d’habitants que sumen les nacionalitats i països de l’Estat espanyol i els 310 milions d’habitants dels 50 estats americans, és l’existència d’un sistema polític malalt, on els nous partits arribats, no el podran restaurar ni reconduir per molta guerra que donen.
La segona coincidència serà el camí cap a darrere que tots dos territoris han començat des que es van produir les eleccions. A Amèrica encara no es nota molt, mentre que al País Valencià sembla que estem aturats i en escala de manteniment des de fa mesos. Ens trobem emmanillats per decisió del ministre encarregat dels quinzets, que no vol contribuir amb el pacte del Botànic ni per ensomni.
La tercera coincidència és que, el líder d’un i d’altre punt geogràfic (salvada la distància ideològica) han connectat amb els seus seguidors, però deixen de costat aquells que els poden ajudar a progressar. Sembla que Trump i Puig s’hagen encabotat a caminar com els crancs, quan no detenen a punt zero, qualsevol iniciativa. Allà anuncien murs perquè els corrents migratoris no arriben des del sud i, ací no fa falta cap estratègia perquè malgrat la disposició a acollir, malgrat l’oferiment de la naviliera a noliejar un vaixell, Marino no està disposat que li xafen la guitarra.
Mentre a Amèrica, el president electe va a la seua i s’entestarà a complir la totalitat o part del programa electoral mitjançant el qual ha obtés majoria suficient, al País Valencià no hi ha manera ni tan sols de posar en marxa un mitjà de comunicació sobre el què van anunciar que funcionaria als quatre mesos de celebrades les eleccions i que si vols a Ros, Caterina.
El triomf de Trump encara ha d’influir més sobre la política valenciana i això, tan sols ens ho dirà el decurs del temps, perquè el dia a dia, el vivim i el patim els més de 5 milions d’habitants d’aquesta part del territori comanxe o, al menys, un cert percentatge.
