La revista degana en valencià

Dones científiques de la Il·lustració i el segle XIX

10/03/2020

 

En el període conegut com Il·lustració o Segle de les Llums, trobem més informació sobre dones dedicades a la ciència. Llavors va obrint-se pas una nova visió de la filosofia i, en particular, de la filosofia natural que qüestiona el principi d’autoritat vigent fins aleshores i s’aposta pel triomf de la raó com a principal guia per al coneixement científic. Trobarem més casos de dones que contribuïren a la ciència de l’època.

Malgrat l’eclosió de saber científic que sorgí en aquell segle, les dones continuaven sotmeses a una sèrie d’entrebancs, començant per la impossibilitat d’accedir a l’ensenyament des dels nivells més bàsics. Això no impedí que hi haguera dones que treballaven en l’entorn de la família i el seu nom hi va quedar ocult.

A prop del nostre entorn cultural, trobem el cas de la saragossana María Andresa Casamayor de La Coma (1700-1780), matemàtica i escriptora, única dona científica del segle XVIII de la qual es conserven els llibres que va publicar, ocultant la seua condició femenina amb un anagrama del seu nom i signant com a Casandro Mamés de La Marca y Araioa. Sempre fou molt recolzada per son pare i, quan aquest faltà, Andresa acabà dedicant-se a l’ensenyament de les xiquetes.

El paper de la família fou essencial per a Carolina Herschel (1750-1848), reconeguda astrònoma que dugué a terme molts dels seus treballs en companyia del seu germà William (1738-1822), i les seues contribucions habitualment són atribuïdes només a ell. Els germans Herschel nasqueren a Hannover, però en 1765 marxaren a Anglaterra on William fou organista, fins que es dedicà a l’astronomia a partir del 1773. El descobriment d’Urà en 1781 feu que Jorge III l’anomenara astrònom reial en 1782 i a Caroline li va pagar un sou com a ajudant de William des de 1787, fet que li va donar independència econòmica. El Diccionari Oxford d’astronomia considera Caroline com la primera dona astrònoma reconeguda per les seues contribucions. Al principi, Caroline treballà com a ajudant del seu germà, polint espills per a fabricar telescopis i recollint dades d’observacions per a elaborar catàlegs d’objectes celestes del «cel profund» com galàxies i nebuloses, entre d’altres. En 1782 començà les seues pròpies observacions descobrint huit cometes, a més de nebuloses i cúmuls estel·lars. Després de la mort de William, se’n tornà a Alemanya i, més tard, rebé la Medalla d’Or de la Royal Astronomical Society i la Medalla d’Or de la Ciència de Prússia. Actualment, un cràter lunar porta el nom de Caroline Herchsel.

El cas de Marie-Anne Paulze (1758-1836) també és paradigmàtic, en aquest cas ocultat rere el nom del seu famós marit, el gran químic Antoine Lavoisier (1743-1794). Les contribucions del considerat «pare de la química moderna» no s’entendrien sense el treball poc reconegut de la que es podria considerar com la «mare de la química». Marie-Anne traduí nombrosos textos anglesos de química, essencials per al desenvolupament de les noves teories, i ajudava el seu marit al laboratori durant el dia, anotant observacions i dibuixant diagrames dels seus dissenys experimentals. Els estudis que va fer amb el pintor i amic Jacques-Louis David li permeteren de dibuixar amb precisió els aparells del laboratori, cosa que contribuí a entendre millor els mètodes i resultats d’Antoine. Madame Lavoisier fou també l’organitzadora i editora dels informes. El detallisme i l’elegància dels gravats que il·lustren el famós Tractat elemental de Química mostren a la perfecció el grau de col·laboració d’ambdós esposos. Tan sols un breu i quasi il·legible peu de pàgina acompanya els gravats i indica qui els ha fet; com calia suposar a l’època, en els crèdits del llibre no figura l’autora. Arran de la Revolució Francesa, Antoine fou guillotinat en 1794 com a alt càrrec de la Ferme Générale (empresa privada que recaptava els impostos reials) i fou exonerat un any després. En 1788, el pintor i amic dels esposos Lavoisier, posteriorment pintor de cambra de Napoleó, els feu un conegut retrat.

Situant-nos ja a cavall entre els segles XIX i XX, que posteriorment desenvoluparem, hi ha un major nombre de dones a qui ens podem referir. Triarem un cas ben interessant que mostra com el paper subsidiari de les dones era aprofitat per tal que nombrosos científics de prestigi desenvoluparen la seua tasca llevant-se de damunt les feines més feixugues. Ens referim a les calculadores del Harvard College, com Henrietta Swan Leavitt (1868-1921). Quan no existien els potents ordinadors actuals que permeten de fer nombrosos i precisos càlculs sobre dades astronòmiques, es confiava en les dones avesades a fer operacions matemàtiques complexes. Un dels motius, obvi, és que les dones cobraven un sou inferior i, a més, es consideraven més metòdiques i fiables. Més enllà dels procediments mecànics, Henrietta va destacar per les seues contribucions directes a l’astronomia. El 1912 descobrí la relació període-lluminositat per als estels variables anomenats Cefeides, cosa que va permetre de mesurar les distàncies a aquesta mena d’estels. La tècnica que va emprar permeté allargar la distància a estels situats en altres galàxies, fins a 80 milions d’anys-llum. També va descobrir i catalogar estrelles variables del Gran Núvol de Magalhaes i del Petit Núvol de Magalhaes, dues petites galàxies satèl·lits de la nostra Via Làctia. Altres dones calculadores amb importants contribucions astronòmiques són: Williamina Fleming (1857-1911), que passà de treballar com a dona de fer feina a casa de l’astrònom i director del Harvard College Observatory, Edward Pickering, a convertir-se en la cap de les calculadores i autora d’un sistema per a classificar les estrelles segons el seu espectre; Annie Jump Cannon, que va descobrir 300 estrelles variables, cinc noves i una binària espectroscòpica, i Antonia Maury, que va contribuir al Diagrama HR (Hertzsprung-Russell) que classifica les estrelles per color i lluminositat.

Podem completar el relat referit als segles XVIII i XIX esmentant la paleontòloga Mary Anning (1799-1847), descobridora del primer fòssil d’un esquelet complet d’ictiosaure. L’escriptora Tracy Chevalier ha escrit una novel·la, Criatures extraordinàries, protagonitzada per ella i la seua amiga Elizabeth Philpot. També és força coneguda la matemàtica britànica Ada Lovelace (1815-1852), considerada la primera programadora de la història. Sens dubte, el cas de Florence Nightingale (1820-1910) potser siga més conegut, ja que contribuí a establir la pràctica de la infermeria tal com la coneixem actualment, tot millorant el servei sanitari a l’exèrcit i creant la primera escola laica d’infermeria. Fou la primera dona admesa a la Royal Statistical Society.

Tal com hem pogut constatar, la informació disponible sobre dones dedicades a la ciència és major, encara que el temps abastat siga més curt, ja que es tracta de casos més estudiats, però continua fent-se palesa la invisibilitat d’aquests noms, si més no a la seua època. A mesura que conclourem aquesta sèrie podrem veure com les condicions del treball de les dones en el món de la ciència aniran canviant lentament però constant, tot i que alguns factors que ja s’han esmentat encara faran possible en molts casos ocultar el seu treball.

 

Article publicat al número de gener 455.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top