Dones silenciades

Recentment, un grup de filòlegs procedents de diverses universitats de dins i fora del territori valencià hem tret a la llum un volum col·lectiu titulat Ser invisible. Testimonis literaris i documentals femenins, que he tingut el goig de coordinar. Així, el llibre, que ha sigut editat per Afers, està integrat per una catorzena d’estudis que efectuen un recorregut històric i literari per a examinar de quina manera, des de l’època medieval i fins a l’actualitat, les dones han patit el silenci i l’ocultació que imposen els grups de poder dirigits per hòmens.

D’aquesta manera, el volum recull els següents treballs: «La dona invisible en l’Art de Ramon Llull», de Josep Enric Rubio, que analitza el paper que juguen les dones –sovint reduïdes a uns ens imperfectes oposats a l’home– en el pensament lul·lià; «Reines a l’ombra de Jaume I?», de Francesc Granell, sobre el protagonisme que exercires les tres esposes del Conqueridor; «Les dones exemplars poden ser també invisibles?», de Marinela Garcia, en què es donen a conéixer detalls biogràfics d’un conjunt de dones dels segles XIV-XVI; «Madama Lucrezia o la invisibilitat de la dama», de Gema Belia Capilla, al voltant de la influència que la noble napolitana Lucrezia D’Alagno exercí sobre el rei Alfons el Magnànim; i «La santificació de Margalida Borràs: del segle XV al XXI», de Vicent Josep Escartí, que s’ocupa de la primera transsexual valenciana que s’ha pogut documentar fins ara.

Al seu torn, l’estudi «Otras vezes lloravan. Presoneres de la Inquisició de València», d’Albert Toldrà, ens aproxima a l’experiència tan extrema i dolorosa que hagueren de suportar les empresonades pel Sant Ofici; «Beatriu Català, conversa i acusada de difamar el Sant Ofici (1522-1542)», de Jacob Mompó, analitza la història d’una xativina que fou doblement acusada: de preservar les tradicions culturals dels seus avantpassats jueus i de calumniar el tribunal de la Inquisició; «El suïcidi de Beatriu Just, 1527», de Vicent Terol, reconstrueix la història tràgica i luctuosa d’una dona d’Ontinyent de la qual es volgué esborrar qualsevol rastre biogràfic; «Un arxiu en femení a la València del Renaixement», de María Luz Mandingorra, analitza el cas d’Àngela Bosch i de Llucerga, que en morir estava en possessió d’una important quantitat de documentació; i «La construcció d’una identitat sexual», d’Isabel Baixauli, explica el cas d’una persona natural de Sogorb que va viure amb una doble identitat sexual: com a dona i home a la vegada.

Finalment, el volum es tanca amb les aportacions d’Emilio Callado, al voltant de «Sor Manuela Millá, el convent de Corpus Christi de Vila-real i la Guerra del Francés»; Rafael Roca, sobre la dura situació perquè hagueren de travessar diverses xiquetes que, a finals del segle XIX, varen ser víctimes de les xarxes de prostitució de la ciutat de València; Estel Aguilar, al voltant de Simona Gay, Renada-Laura Portet i Colette Planas, tres poetes de la Catalunya del Nord; i Katiuscia Darici, sobre l’assaig Sempre han parlat per nosaltres (2019), de la literata catalana Najat El Hachmi.

El llibre Ser invisible, manifestament polifònic, és fruit dels treballs que, durant els darrers anys, ha impulsat el projecte d’investigació titulat «Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals», que té com a finalitat exhumar i analitzar informació textual referent a testimonis vitals de persones que, pels més diversos motius –de gènere, identitat, religió, ètnia, orientació sexual…–, en el passat varen ser marginades. Per això n’hem volgut il·lustrar la coberta amb una de les grisalles del segle XVIII –la de Santa Àgueda, concretament– que es conserven a l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser.