La revista degana en valencià

D’oposicions i àmbits educatius

17/5/2022

Una d’oposicions

En aquest moment, ja estan convocades les oposicions per a mestres de primària. Ha estat un camí llarg que, vistes les circumstàncies polítiques de Madrid, ha fet perdre una quantitat fonamental de places que s’han quedat pel camí entre Madrid i València. Certament, els companys de secundària van tenir més sort perquè l’any passat no van haver de patir cap disminució de places. A les mestres, les persones candidates a aconseguir una plaça educativa, ens ha tocat la grossa de Nadal i de l’Infant juntament.

Tampoc no vull entrar ara si és just que les persones que estan treballant d’interins tinguen uns privilegis que altres no tenen perquè mai no s’han pogut presentar a unes oposicions. Ara bé, ningú no negarà que en aquests moments, les noves generacions de candidats i candidates a obtindre una plaça arriben ben formades, sense l’experiència que permet haver aprovat un examen i passar a ser interí, però ben formades. No solament han aprovat els estudis universitaris reglats. A més, has hagut de fer un màster (un gran negoci econòmic de les universitats públiques i privades), has de tindre el nivell de valencià, d’anglés, cursets diversos i, en no tardar molt, tal vegada també hages de demostrar habilitats de circ per a superar totes les acrobàcies que et marca el procés de selecció.

I ara, sembla que els interins, alguns dels quals han arribat a jubilar-se en eixa situació administrativa perquè no els calia demostrar, estudiar, preparar-se les oposicions, ho van a tindre molt més fàcil, quasi regalat. Sincerament, crec que no és just per a les noves i joves generacions.

Miquel Soler ha afirmat que l’any 2023 i 2024 es tornaran a convocar oposicions amb les places que no han eixit enguany. Mentrimentres, tal vegada, es produïsquen molts abandonaments de les persones que estaven preparant intensament les oposicions, procés molt exigent i dur. Ara, tal vegada, més d’u i d’una es pregunten per què he estat jo dedicant-me en exclusiva a preparar les oposicions i ara ve Iceta i ho tira tot per terra. Sort.

 

Una d’àmbits educatius a primer de l’ESO

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana va decidir que en el primer nivell de l’Educació Secundària Obligatòria (alumnat amb 11-12 anys), era necessari treballar per àmbits. I no veges tu la que s’ha organitzat. Treballar per àmbits és més que una professora imparteix dues assignatures compatibles amb els seus coneixements: valencià i castellà; matemàtiques, tecnologia i biologia; socials i valors ètics…, posem per cas. Evidentment, si tu has d’ensenyar valencià i castellà, el temps i els esforços estaran molt més aprofitats perquè no caldrà que expliques què és una oració simple en valencià i en castellà.

Aquesta experiència estava fent-se de forma voluntària, des de feia anys, a molts instituts del país, però s’ha armat la grossa en generalitzar-ho a tots els instituts fins al punt que s’ha convertit en el cavall de batalla d’alguns professionals –molts de l’assignatura de matemàtiques–, i el sindicat de classe UGT –que, realment, no té massa implantació en el món de l’educació– està intentant aconseguir alguns vots amb aquesta iniciativa.

Estar en contra dels àmbits imposats, en alguns casos, és perquè afirmen que jo sols estic preparada per a impartir matemàtiques, posem per cas, i no sé res més. També que, com que tu no ets especialista en matemàtiques, no saps ensenyar bé els continguts i després, en arribar al batxillerat, et falla la base.

Clar, el problema és que els docents que s’oposen frontalment als àmbits desconeixen la realitat de l’escola primària i com arriben els escolars al primer curs de secundària. Hi ha una altra característica en els que s’oposen als àmbits: ells i elles no s’acosten a les aules de primer d’ESO ni per a saludar i els deixen per al professorat que acaba d’arribar o per als interins que ja vindran al setembre, i es queden amb els nivells més còmodes: batxillerat i quart de l’ESO. I no s’acosten al nivell de primer –mai no el trien per a impartir classe–, no saben que l’alumnat de primària ve de tindre tres o quatre professors, com a molt. I a l’institut es passa a tindreʼn deu. La diferència és tan gran que, a més d’u i dʼuna, li costa moltíssim entrar en la dinàmica de l’institut i de la forma de treballar del professorat que es troba al primer de l’ESO, que són llicenciats en una matèria concreta.

I tot açò posa en evidència una altra realitat: els mestres de primària s’acaben als instituts perquè aquells que van optar per deixar els centres de primària i passar als instituts estan ja jubilats o en edat de jubilar-se. És més important del que sembla la presència dels mestres, diguem-ho així, als instituts. Perquè, de vegades, la persona llicenciada en física sap molt de la matèria, però no té ni l’experiència ni les habilitats per a ensenyar i educar. No ens oblidem dʼeducar mai l’alumnat de primer i segon d’ESO. Tal vegada per això és molt difícil trobar un catedràtic o un cap de departament impartint classes al primer cicle de l’ESO.

Entenc que no és fàcil, però si els sindicats i les autoritats autonòmiques no s’inventen alguna cosa perquè els mestres puguen tornar a entrar als instituts, no anem bé i l’abandonament i això que denominen fracàs escolar no es reduirà perquè primer i segon de l’ESO és fonamental, no pels continguts o pel nivell d’exigència, sinó per atendre i comprendre els xiquets i les xiquetes que hi arriben. Cal ensenyar-los matemàtiques, però també atendre’ls i educar-los.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top