Tens 0 productes a la teua cistella
Més enllà de les polèmiques editorials i del canvi de rumb impulsat per la nova direcció política, la radiotelevisió pública valenciana desplega una cobertura monogràfica pel segon any de la riuada i el recent temporal a la Safor i la Marina Alta, recordant el paper essencial que va jugar des dels primers minuts de la tragèdia.
Aquesta setmana es compleixen dos anys exactes del 29 d’octubre de 2024, però la societat valenciana no celebra res; recorda, exigeix respostes i ret homenatge a les 233 persones que van perdre la vida en una de les majors catàstrofes naturals i de gestió de la nostra història recent. Les comarques de l’Horta Sud, la Ribera, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena mantenen obertes les ferides d’un episodi que va canviar per sempre la vertebració del territori.
Aquest segon any de dol es produeix, a més, en un context d’immediata gravetat meteorològica. L’impacte recent de la DANA Adam ha tornat a colpejar amb força les comarques de la Safor i la Marina Alta, on s’han arribat a registrar 712 litres per metre quadrat en només 24 hores a la localitat de Forna i vora 1.900 incidències als serveis d’emergència. En aquest escenari de doble impacte, À Punt desplega una programació especial per a tornar als municipis afectats i posar el focus en la recuperació i la memòria.
La paradoxa d’À Punt: entre el servei essencial i la instrumentalització
El paper de la radiotelevisió pública en aquestes dates ofereix una lectura sociològica i política complexa. D’una banda, el mitjà ha sigut objecte d’una forta controvèrsia en els últims mesos arran de la reorientació de continguts promoguda des de la nova majories de PP i Vox, destacant el retorn de la retransmissió d’espectacles taurins o la dilució d’algunes línies de secció cultural i lingüística.
Tanmateix, emergeix la funció insubstituïble d’un mitjà públic d’emergència. À Punt va ser precisament la cadena de referència que, des de les primeres hores del 29 d’octubre de 2024, va mantindre la informació continuada a peu de carrer, alertant la població i documentant la dimensió real de la riuada quan altres finestres miraven cap a un altre costat. Aquesta tasca rigorosa i pròxima va ser reconeguda professionalment amb el Premi Ondas 2024 i el Premi Vicenç M. Rosselló i Verger. La cobertura actual demostra que, per damunt de les ingerències polítiques de cada moment, l’estructura tècnica i humana de la casa continua sent un pilar indispensable per a la seguretat i la memòria col·lectiva dels valencians.
Dins d’aquest desplegament informatiu, la televisió pública estrena el reportatge «La dana del 2026. Quan la terra es va fer aigua», una anàlisi d’urgència sobre els efectes del temporal d’aquesta setmana. Així mateix, la nit del dijous 29 d’octubre s’emetran dues peces documentals claus per al record:
«29 Octubre 24. L’últim reflex» (22:45 h). Un llargmetratge que recull els testimonis de les víctimes directes i analitza, amb veus expertes en geografia, urbanisme i medi ambient, les actuacions territorials imprescindibles per a evitar que un desastre d’aquesta magnitud es torni a repetir.
«Voluntaris: La riuada silenciosa». Un homenatge audiovisual a la mobilització ciutadana i a milers de persones anònimes que van acudir de manera solidària a treure fang i acompanyar el veïnat afectat.
La commemoració del 29-O torna a posar sobre la taula la necessitat de defensar un model de mitjà públic fort, de proximitat i plural, lliure de cotilles partidistes. La mateixa societat que demana responsabilitats per la gestió de la riuada és la que necessita un canal de comunicació que informe amb rigor de les emergències, preserve la memòria de les víctimes i no desvirtue la seua funció social en favor d’interessos ideològics.
