Tens 0 productes a la teua cistella
Sota el lema ‘Dos anys després de la DANA: memòria, resiliència i futur’, la Universitat de València desplega una rigorosa i àmplia agenda cultural i acadèmica que combina l’anàlisi territorial, les arts escèniques, la música, el còmic i el debat jurídic per a abordar l’impacte social de la catàstrofe del 29 d’octubre de 2024.
Un espai de trobada entre la ciència, la memòria i la ciutadania
Davant la commemora del segon aniversari de la tràgica DANA del 29 d’octubre de 2024, la Universitat de València, mitjançant el Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social, ha articulat una ambiciosa programació de caràcter multidisciplinari titulada ‘Dos anys després de la DANA: memòria, resiliència i futur’. L’objectiu central d’aquesta iniciativa és crear un espai rigorós d’anàlisi, creació artística i reflexió ciutadana per a examinar les conseqüències socials, culturals i territorials del devastador episodi meteorològic.
Les activitats, que tindran com a eix principal el Centre Cultural La Nau i es desenvoluparan en col·laboració amb entitats com la Càtedra de Canvi Climàtic, l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual i el Ministeri de Cultura, arrancaran el divendres 23 d’octubre amb la jornada ‘Aprendre del territori a escala local: Universitat i ciutadania davant el risc d’inundació’. Dirigida pels catedràtics Ana Camarasa i Joan Romero, aquesta trobada posarà en diàleg el coneixement científic amb les associacions de víctimes i col·lectius socials per a avançar cap a una vertadera cultura de la prevenció i la gestió del risc.
L’art com a eina de reparació
La setmana central de la commemoració, del 26 al 31 d’octubre, intensificarà les propostes que aborden el trauma i la memòria des del llenguatge artístic. El 27 d’octubre, l’Aula Magna acollirà la trobada ‘Dibuixar la DANA’, en la qual els guanyadors del Premi Nacional de Còmic Cristina Durán i Miguel Ángel Giner compartiran el procés de transformació de la seua vivència personal a Benetússer —on la seua casa va quedar devastada pel fang— en una obra gràfica de gran valor testimonial.
En l’àmbit de les arts escèniques, la Sala Matilde Salvador acollirà els dies 28 i 29 d’octubre la representació de l’obra ‘El corral’, de Patri Garrigues (companyia La Ponentà), una peça que explora la memòria d’una casa familiar i l’empremta indeleble de la inundació. Així mateix, el 31 d’octubre, la Capella de la Sapiència acollirà un concert d’homenatge a les víctimes a càrrec de l’Orfeó Universitari de València, amb un repertori d’obres de J. Taverner, F. Sor i G. Fauré.
Paral·lelament, el Palau de Cerveró manté oberta l’exposició ‘Les escriptures de l’aigua. Una mirada social de la dana 29-O/24’, mentre que la mostra ‘Memòries des de l’Andana: dones, àlbums i patrimonis oblidats’ reivindica el paper fonamental de les dones com a custòdies del patrimoni familiar i fotogràfic. En aquesta mateixa línia de preservació, la comunitat universitària impulsarà el 29 d’octubre una jornada de portes obertes del projecte Salvem les fotos a la Facultat de Ciències Socials per a continuar la tasca de restauració de documents afectats.
Debat jurídic, sector cultural i un compromís de futur
La programació no es limitarà als dies d’aniversari, sinó que es prolongarà durant els mesos de novembre i desembre per a aprofundir en les implicacions institucionals i legals de la tragèdia. Entre les cites més destacades figura la taula redona del 10 de novembre, organitzada per l’Associació Víctimes de la DANA, sota el títol ‘El cas Mazón: aforaments i dret a la tutela judicial efectiva a debat’, que comptarà amb juristes de reconegut prestigi com Joaquim Bosch i José Antonio Martín Pallín.
Així mateix, l’atenció se centrarà en la reconstrucció del teixit creatiu amb la presentació de l’estudi de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual el 6 de novembre, la jornada sobre ‘Gènere i catàstrofes’ el 20 de novembre, i les jornades del Ministeri de Cultura els dies 23 i 24 de novembre sobre la reactivació del sector cultural. L’agenda es clourà els dies 2 i 4 de desembre a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, analitzant les actuacions d’emergència desenvolupades per a protegir el patrimoni artístic universitari.
Amb aquest complet desplegament, la Universitat de València reafirma la seua funció com a institució lligada al territori, posant la cultura, la ciència i la memòria al servei de la reconstrucció social i de la dignitat de les víctimes.
