Tens 0 productes a la teua cistella
Què haguera fet vosté si haguera pogut parlar amb Federico García Lorca a la casa de Luis Rosales, poc abans de la fatídica nit del 16 d’agost de 1936, quan fou detingut i, poc després, afusellat? I què, si haguera pogut avisar Miguel Hernández perquè no s’exiliara a Portugal, on fou detingut i, posteriorment, lliurat a Franco pel dictador Salazar? O si l’haguera visitat a la presó d’Alacant, ja amb tuberculosi?
Artyom Kamardin i Yegor Shtovba són dos poetes empresonats a Rússia. El seu delicte: llegir els seus poemes a la plaça Triumfalnaya, al centre de Moscou, el 25 de setembre de 2022, en un acte poètic commemoratiu que començà a celebrar-se a finals dels anys cinquanta en record i junt a l’estàtua de Vladímir Maiakovski. Amnistia Internacional ha llançat una acció urgent, perquè es tem per la vida de Kamardin. La mateixa organització i Human Rights Watch han denunciat les condicions de l’empresonament.
A les Lectures Maiakovski, Kamardin va declamar el seu poema «Mata’m, milicià!», escrit en 2015, quan es produïren les primeres accions bèl·liques al Donbass per milicians armats per Rússia: «Mata’m, voluntari! / Dispara als corbs blancs. / Venga el xiquet crucificat! / Salva la Mare Pàtria de mi! / Converteix-te en un heroi! / Mata’m, voluntari! / El teu president estarà molt content de tu. / Fes-me a trossos!».
Yegor Shtovba assistí a l’acte, victorejà la lectura de Kamardin i ell mateix llegí un poema d’amor a la seua parella Nadezhda. L’endemà de la lectura, Kamardin i Shtovba foren detinguts amb violència. Kamardin patí una commoció cerebral, ferides i, fins i tot, fou violat amb una manuella, segons relatà Amnistia Internacional. Després foren jutjats i condemnats: Kamardin a set anys i Shtovba a cinc i mig. Fins a la resolució dels recursos d’apel·lació, els dos poetes foren reclosos a la presó de Butyrka, construïda en temps de Caterina la Gran, on també foren empresonats temps enrere Maiakovski o Solzhenitsyn. A la presó i sense poder disposar ni tan sols d’anells, tots dos van contraure matrimoni amb Alexandra i Nadezhda, que ara prenen els seus cognoms.
Després que fora ratificada fa uns mesos la sentència, els dos poetes foren traslladats a la colònia penitenciària IK-2, a la regió de Vladimir. Kamardin, que pertany a la minoria ètnica kabardina, sembla que encetà la seua activitat poètica precisament per l’assistència a la Lectura Maiakovski del 2013 i no és difícil veure en els seus versos el rastre del mateix Maiakovski, si més no en el sofriment del poeta davant d’una societat dominada pel totalitarisme. El record dels episodis de la lluita per la llibertat, com ara, la revolta dels camperols de Bezdna (1861) (en el poema «Abisme»), el motí del cuirassat Potemkin (1905) (en «A les armes!») o el dels mariners de Kronstadt (1921) (en «1921»), són rememoracions que esdevenen invocacions pessimistes. Precisament la guerra i la repressió, en lloc de soscavar el poder totalitari, semblen nodrir-lo. Durant la invasió de Crimea, Kamardin escrigué: «Moll del Comte / O Badia de l’Artilleria. / Puja al vaixell, / Orgullós. / Vi negre / I una nóvia: / Què més cal / Per ser admirable?» (poema «Sebastopol»). Com no pensar en la revista de tropes de Putin a la base de l’armada russa?
La ironia és una de les possibles i escasses eixides. D’altres són el recurs a les drogues («I només després d’assegurar-me / que les bèsties amb galons i xarreteres / No em van a perseguir, / Em calmaré i encendre el meu porro», escriu en «Tanques»), el rock dur, la contemplació de la natura («En primavera, baix d’allò rotund / Em trobe com el sol / Meravellós», escriu en «Haiku»), l’amor, sublim o brut, igual que V. Andrés i Estellés, i en definitiva el llenguatge poètic («Desenvolupar un llenguatge / amb pensament […] Construir des de la paraula / Fractals, recursivitats […] Fer una pregunta per a la teua resposta» escriu en «A l’exterior»).
Els versos de Kamardin, tan afilats com realistes, tan compromesos com desesperançats, són les úniques possibilitats per, com cantava Raimon rememorant la carta de suïcidi de Maiakovski, «no trencar la barca de l’amor contra la vida quotidiana». Kamardin i Shtovba esperen a la colònia penitenciària IK-2, com l’autor de «Vientos del Pueblo» a Alacant. «Morir en aquesta vida no és nou, / però tampoc és nou viure», va escriure Serguei Iessenin, també un poeta suïcida. Maiakovski replicà: «En aquesta vida morir no és difícil, / construir la vida és més difícil». Ser mort a les presons russes no és difícil.
