D’unes colles al “Nosaltres els valencians”

12/12/2022

La història viscuda, allò que en un moment donat hem fet a l’àmbit de la vida pública ens marca, amb encerts i òbviament amb errades, especialment, com seria el meu cas, quan eixa història es recupera amb ocasió de celebracions o efemèrides. Durant aquest any, amb motiu del centenari del naixement de Joan Fuster, a tot arreu del país s’han multiplicat activitats entorn de la figura del nostre personatge, reivindicant el seu paper com intel·lectual compromés i com ideòleg del nou valencianisme, el qual es va anar conformant als anys seixanta del passat segle. Doncs, sobre aquest darrer aspecte, tot tenint la perspectiva que ara tenim, he mirat enrere reparant en algunes qüestions que marcaren les decisions personals o col·lectives de la gent que participà en aquella represa valencianista en tant que praxi política.

Una primera constatació seria la de la vinculació entre la consciència de la identitat i la de viure sota la dictadura que ens ofegava. La nostra generació anava qüestionant l’estat de coses existents, adonant-se de les diverses opressions existents: absència de llibertats, injustícies socials, hipocresia moral i religiosa, misèria, i la negació de la nostra condició de poble… Eixa era, com remarcà Fuster, la “realitat quotidiana de la nostra societat” (del Pròleg de la segona edició del Nosaltres, 1964). Una altra constatació era l’espontaneïtat i les mancances d’allò que el mateix Fuster qualificà d’un “moviment d’atenció apassionada que entre unes minories útils, arribava a despertar” (Fuster, del pròleg esmentat adés).

En aquella circumstància, Fuster es va adonar de la necessitat de donar una base o suport a eixe impuls, el resultat fou un llibre: “Nosaltres els valencians”. Cal, doncs, tindre present la relació, o diàleg entre el discurs identitari que representà tal llibre i la praxi antifranquista en què incidí, puix calia bastir un moviment reivindicatiu de certa consistència. En aquest punt, no he oblidat els retrets que Fuster, amb prou raó, feia: “som pocs i escassament viables”… “Entre els nostres projectes i les nostres possibilitats hi ha un desfasament important…” «La diferència d’anys entre vosaltres i jo és , sens dubte, un factor important, i això em permet de veure el panorama amb una fredor crítica més rigorosa. Us veig com equip… un equip massa infantil” (Carta de Fuster de 22-11-63). Paraules, doncs, que tenien com objecte estimular i articular un moviment contra l’inercia existent.

Existí una mena d’intercanvi d’estímuls entre les colles de joves valencianistes en presència i Fuster, cosa que cal no oblidar. Aleshores, l’existència d’un incipient moviment, com el que he esmentat, demanava una aportació com fou la del “Nosaltres”, un producte literari que donà un superior contingut a la pràctica del dia a dia, una pràctica que al cas del nostre grup, es manifestava al voltant de la revista Diàleg i, al seu moment a Concret, i també, en altres diverses iniciatives que durant eixos anys van anar manifestant-se al nostre país.