L’economia de la Vall d’Albaida, en la cruïlla

Joan Sanchis i Muñoz. Economista, especialitzat en polítiques públiques

Des de la dècada dels seixanta, l’economia valenciana ha experimentat un període d’intensos canvis estructurals sense precedents. La històrica preeminència del sector agrari arreu del territori es va veure progressivament desplaçada per l’emergència d’un nou model de creixement industrial. En aquest context, la comarca de la Vall d’Albaida, ubicada al cor de les Comarques Centrals, hi va tindre un paper fonamental: la combinació d’una valuosa experiència acumulada en determinades activitats artesanals amb la disponibilitat de mà d’obra abundant i de baix cost va permetre completar amb èxit el procés d’industrialització.

El sector tèxtil, que ja comptava amb una llarga tradició al territori, va esdevindre l’activitat econòmica de referència, amb la consolidació de tres nuclis principals a Albaida, Bocairent i Ontinyent. Aquest sector, conjuntament amb altres que també comptaven amb un cert substrat artesanal a la zona, com la ceràmica o el vidre, van situar la comarca al capdavant del desenvolupament industrial valencià.

Dissortadament, els mateixos factors que van propiciar l’èxit del procés industrialitzador durant la segona meitat del segle XX, constituirien més endavant una font d’importants vulnerabilitats. Els nous escenaris econòmics mundials han erosionat profundament els avantatges competitius que explicaven la bona marxa del sector industrial a la Vall d’Albaida i a la resta del país. El cost salarial vinculat a les activitats industrials ha crescut de forma significativa durant les darreres dècades, però aquest increment no ha anat acompanyat per millores pel que fa a la productivitat. La conseqüència directa ha estat una pèrdua de competitivitat, agreujada per la liberalització aranzelària de mercaderies tèxtils que va tindre lloc l’any 2005.

Així doncs, les dues darreres dècades han estat especialment complicades per a l’economia de la Vall d’Albaida. A la pròpia necessitat de reconversió dels sectors industrials enfront de la competència internacional, s’afegí una crisi econòmica duríssima que va restringir la disponibilitat de crèdit per a moltes empreses de la comarca que ja es trobaven en una situació delicada. Entre els anys 2007 i 2011, el nombre de persones aturades a la comarca es va més que duplicar passant de 3.549 aturats a 9.373 persones en situació de desocupació. La major part d’aquests treballadors provenien de categories professionals relacionades amb la indústria (30-40 % de l’atur registrat) i la construcció (10-15 % de l’atur registrat).

La crisi va deixar tocat de mort el sector tèxtil a la Vall i a altres comarques bastions d’aquesta activitat com l’Alcoià o el Comtat. Segons dades de l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (ATEVAL), un total de 702 empreses d’aquest sector van tancar les portes des de 2007 en aquestes comarques. Això significa vora 13.000 persones que van perdre el seu lloc de treball, moltes d’elles d’una edat avançada i amb limitades possibilitats de reconversió professional. El resultat ha estat una tendència a la baixa de la renda familiar disponible, així com una disminució de la població en 4.551 persones des de l’any 2010.

En l’actualitat, l’estructura econòmica de la Vall d’Albaida continua estant caracteritzada per un pes important del sector industrial, però cada vegada els serveis estan adquirint un major protagonisme. Entre les activitats industrials que hi sobreviuen es troben determinades línies de producció especialitzada i altres que davant l’increment dels costos laborals a l’Àsia durant els últims anys han aconseguit recuperar certa quota de mercat. Tot i això, el sector industrial concentra encara el 27,8 % de tots els aturats de la comarca (dades de juny del 2015), mentre que aquesta xifra és només d’un 12 % a la resta del país. La situació continua, doncs, sent molt delicada.

El repte més gran és, ara per ara, aconseguir diversificar l’estructura productiva, tractant de consolidar un procés de reconversió industrial que hauria de posar en valor els coneixements i l’experiència acumulada pels sectors tradicionals. En aquest sentit, durant els darrers anys s’han configurat diverses iniciatives de política pública dirigides a recuperar el dinamisme perdut en el sector del tèxtil, totes elles amb uns resultats modestos i sovint difícilment perceptibles. No obstant això, l’Estratègia 2020 adoptada per la Unió Europea podria oferir noves oportunitats i recursos per completar amb èxit el procés de reconversió industrial.

Ampliant l’espectre, caldria considerar també les importants potencialitats que la geografia comarcal ofereix per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques. Hi ha oportunitats importants pel que fa al sector agroalimentari, així com per a la configuració d’una oferta turística de qualitat. La comarca compta ja amb certs municipis punters en aquests àmbits, com la Pobla del Duc, Fontanars dels Alforins, Carrícola o Bocairent. Similarment, caldria també aprofitar altres actius rellevants de la comarca, com les infraestructures d’interconnexió amb Xàtiva, València i Gandia (ferrocarril, A7 i CV-60), l’existència d’una entitat financera arrelada al territori (Caixa Ontinyent) o la presència de la Universitat de València a Ontinyent.

Finalment, cal assenyalar una qüestió important pel que fa a la governança territorial i l’escala de les polítiques públiques a la comarca de la Vall d’Albaida. La no-centralitat d’Ontinyent com a capital comarcal fa que nombrosos municipis presenten una important vinculació amb les àrees funcionals de Xàtiva i Gandia. Hi existeix, doncs, una certa fragmentació territorial que les polítiques públiques haurien d’interioritzar per assegurar un major grau d’efectivitat i eficiència en el planejament.

A tall de recapitulació, l’economia de la Vall d’Albaida es troba en un moment d’intensos canvis i adaptació al nou context econòmic global. El sector industrial ha travessat una situació d’extrema dificultat durant les darreres dècades. El tèxtil, l’activitat industrial més estesa a la comarca, ha hagut de fer front a diferents períodes de crisi i a una ferotge competència exterior provinent dels països asiàtics. La conseqüència directa ha estat un retrocés general en la capacitat productiva, però també la consolidació de certs subsectors especialitzats del tèxtil, plàstic i vidre amb capacitat de supervivència. Al mateix temps, continua augmentant el pes del sector terciari en l’economia comarcal i resulta possible identificar tendències positives pel que fa al sector agroalimentari i del turisme arrelat al territori.

Un dels millors coneixedors de la realitat econòmica valenciana, el professor i ara conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha caracteritzat sovint la situació per què travessa l’economia valenciana com una autèntica cruïlla. La situació de la Vall d’Albaida és en aquest sentit un exemple paradigmàtic. La comarca es troba en un encreuament de camins, una situació difícil, de vulnerabilitat, però al mateix temps d’immenses oportunitats si s’escull el camí correcte.

Article publicat al nº 413 (març de 2016), dedicat a La Vall d’Albaida. Ací pots fer-te amb un exemplar