Ecumenisme

El nostre bisbat es troba immers en la gran celebració del centenari de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats l’any 1923, el dia 13 de maig. Ara ens trobem celebrant concentracions per vicaries que omplin la catedral de gom a gom i fan possible les manifestacions populars de religiositat emotiva que sempre acompanyen les celebracions en honor a la patrona. A mesura que ens acostem a la data del centenari, aniran fent-se més grans les mostres emotives d’estima popular que tenen la seua més gran ocasió en imitar la massificació que cada any es mostra en el trasllat de la imatge des de la basílica a la catedral. Es prepara un nou himne –en valencià, of course– que s’estrenarà el proper 13 de maig i que pot convertir-se en un paral·lel de l’himne actual que tots cantem amb tanta passió. La diòcesi es pot veure més unida, però crec que la devoció i les manifestacions populars són més fluixes en les altres diòcesis del País Valencià. Entre altres activitats que acompanyen el centenari podem visitar una exposició d’objectes (corones, mantells, imatges, etc.) instal·lada al Centre Cultural Bancaixa de la ciutat de València; l’escolania dels xiquets cantors té actuacions en diverses parròquies del bisbat; i per si fora poc, l’efemèride coincideix amb el 150 aniversari de la fundació de les Germanes del Ancians Desemparats, que la tenen com a patrona amb la seu o Casa General a la Ciutat (carrer de Sagunt), on es troben les despulles de la fundadora santa Teresa de Jesús Jornet i Ivars.

També tenim una altra celebració que cal destacar: el cinquantenari de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer. N’han fet de professors i degans els millors teòlegs que ha tingut el bisbat i l’orde dels dominicans –sols recordem que ha estat de professor l’actual arquebisbe de València–, i que malgrat la disminució d’alumnes dels darrers anys sembla que tinga el problema de subsistència econòmica resolt amb l’ajut i aixopluc de la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, que sempre fou un bon protector de sant Vicent Ferrer.

Oblidant ara els temes més immediats del nostre territori, val la pena assenyalar que la Conferència Episcopal Espanyola ha signat una declaració conjunta –feta pública el 14 de febrer– amb totes les esglésies presents al país unides amb un representant de la religió islàmica, «dirigida respectuosament als tres poders de l’Estat espanyol (Legislatiu, Executiu i Judicial), des del reconeixement a la seua legitimitat democràtica, com a servidors públics, per a dictar lleis, administrar justícia i exercir el poder delegat en representació de la sobirania popular. Sense posar en dubte que treballen en bona consciència i de bona fe pel bé comú, els sotasignats desitgem manifestar el següent: Que com a representants de les principals confessions religioses (…) observem amb preocupació creixent com des de fa dècades al nostre país es venen promovent i aprovant lleis en què, en alguns casos, la vida humana queda greument desprotegida, legislant no només contra els principis del Creador, sinó també contra el més essencial dels drets humans: el dret a la vida (…). Que la dignitat humana no depén de les seues circumstàncies vitals ni del consens social, sinó que és una qualitat intrínseca de tot ésser humà, els drets del qual han de ser respectats sempre (…). Que tota vida humana, per tant, en la seua dignitat inviolable, ha de ser protegida des del principi fins al final (…). Que comprenem que hi ha situacions complexes, de conflictes aparents de drets, que són difícils de resoldre, però entenem que profunds dilemes ètics i morals no es poden resoldre de manera genèrica amb el sacrifici d’un dels drets fonamentals afectats (en aquest cas, el dret a la vida) fent prevaldre l’altre (…). Demanem a tots (als fidels cristians i als polítics) que assumisquen el compromís de cooperar i treballar plegats perquè tota vida humana siga protegida i custodiada com un do de Déu dotat de la més alta dignitat. Madrid, 15 de febrer de 2023». I continua el document amb la signatura de cada representat de les diverses esglésies i religions.

Val la pena que també tots els creients reflexionem quan ens uneix un mateix objectiu, com és el respecte a la vida, a tota vida, com pot ser la dels soldats a Rússia i Ucraïna.