L’educació, la ideologia i els diners

L’afirmació que l’educació és fonamental per al present i per al futur d’una societat assoleix, sempre, la unanimitat, el consens. Ara bé, quan se’n fa la més mínima explicació, aclariment, pregunta…, sorgeixen els problemes. Potser per això, sembla que tots els partits polítics que arriben al govern d’Espanya han de fer, com a mínim, una nova llei d’educació.

Tot i que l’Estat espanyol és un país constitucionalment aconfessional, la presència i la importància de l’educació concertada, una immensa part d’ella en mans d’institucions religioses catòliques, juga un paper fonamental en el panorama educatiu espanyol. Tal vegada no es va saber, o no es va voler fer, al llarg de tota la Transició, fer l’eliminació dels concerts educatius amb les escoles privades i, hui en dia, l’Estat està pagant amb diners públics els centres, posem com a exemple, de l’Opus Dei, en els quals, molt probablement, no hi ha adoctrinament.

Al País Valencià, en els huit anys del Govern del Botànic, es van fer passes a favor de l’ensenyament públic, malgrat continuar subvencionant l’Opus. Es va augmentar la quantitat de milions de diners públic, es va augmentar la plantilla del professorat, es van posar en marxa moltes iniciatives… Totes aquelles mesures tal vegada no van ser valorades a l’hora d’emetre el vot en les eleccions autonòmiques. També va haver-hi errors, mancances…, com aquell Decret de Plurilingüisme.

Després d’aquells huit anys, va arribar el govern del PP i Vox. En els dos anys d’aquest govern ple de complicitats, la situació de l’escola pública en general i del valencià en particular ha estat de traca. Els actuals responsables educatius i del Palau de la Generalitat no van tardar ni un minut després de prendre possessió a atacar amb totes les seues possibilitats legals, amb totes les bombes possibles, el valencià, i nomenaren alguna directora general que, simplement, no sap quines són les seues competències: reduïren unitats i professionals, no acceptaren el Decret de Plantilles encara que ho haja dit la Justícia. Tot, sempre, en contra de l’ensenyament públic i, evidentment, beneficiant l’educació concertada.

És per això que, cada dia que passa, és més necessari que el conjunt de la societat tinga clar què és el que estan fent amb l’escola pública. Hem de llevar la màscara de grans defensors del valencià i de l’escola pública al senyor Mazón i al conseller que ell va nomenar. I ja, si poden, que utilitzen el valencià per a dir que ells són els grans defensors de les essències.

Revista Saó Núm.515, pàg. 7. Juliol 2025.