Educant per al col·lapse

02/11/2022

La crisi sanitària causada per la pandèmia de covid-19, unida a la crisi energètica, la crisi climàtica, la crisi digital i la crisi social, fa que la visió del futur es presente una mica fosca. Totes aquestes crisis que es van acumulant fan que en l’espai mediàtic es comence a parlar del fet que la civilització actual es veu abocada al col·lapse. El professor de secundària Jordi Marín i Monfort acaba de publicar en Onada Edicions Educar per al col·lapse. Reflexions des de l’aula, un llibre en què es planteja quins efectes tindran totes aquestes crisis en el món educatiu i quina ha de ser la funció dels docents davant d’aquest futur que s’augura.

L’autor aclareix des de bon començament que no pretén presentar una visió catastrofista ni apocalíptica, sinó que la seua intenció és avançar-se als fets i oferir un millor servei a l’alumnat amb qui treballa i donar-los eines per afrontar amb esperit crític els nous reptes a què s’haurà d’enfrontar. Creu que els docents tenen l’obligació de ser optimistes i pensar que els joves que estan ara a les aules se’n sortiran, com se’n van sortir les generacions anteriors a qui també els va tocar viure un món que, a la seua manera, va col·lapsar. I posa l’exemple del seu avi, nascut en 1921 en un mas d’Ares del Maestrat, totalment autosuficient per a viure; passada la Guerra Civil, aquella vida es va veure condemnada a desaparéixer i els joves d’aquell moment van haver d’emigrar a les ciutats i renunciar al que havia estat fins llavors la seua existència.

En l’apartat del llibre titulat «Un temps per a analitzar… i comprendre», va repassant les diverses crisis i com abordar-les a l’aula. Pel que fa a la crisi climàtica, fa una breu història dels acords internacionals que hi ha hagut des dels últims anys del segle passat fins a l’actualitat per a frenar-la, i la dificultat de complir-los ja que el decreixement és l’única opció per fer front al canvi climàtic i cap país està disposat a dur-lo a la pràctica. Una de les conseqüències del canvi climàtic és la pèrdua de la biodiversitat. Quant a la crisi energètica, és evident que les matèries primeres per a produir energia són finites. Jordi Marín ens ho mostra de manera molt documentada, i això obligarà també a un canvi de model de vida. El col·lapse energètic pot portar a un col·lapse digital, i totes aquestes crisis poden portar a una devaluació del sistema democràtic.

«Un temps per a reflexionar… i actuar» és el darrer apartat del llibre, en el qual l’autor fa unes propostes concretes sobre el que es pot fer en el món de l’educació davant d’aquest panorama que s’albira. S’hi mostra molt crític amb el currículum actual, que educa per als valors del neoliberalisme. Critica el paper de la digitalització com a element en què es basen les noves metodologies, i també el menyspreu cap a la memòria i cap al paper del professor com a transmissor de coneixements, ja que es pretén que quede reduït a un simple acompanyant de l’alumnat. Defensa la difusió i l’ètica de la ciència, entre moltes altres idees ben suggeridores.

Educar per al col·lapse és un llibre valent i clar sobre la situació mediambiental del món, que, com diu Martí Domínguez en el pròleg, «sols demana escoltar l’opinió dels científics, tenir-los en compte, fer-los cas». Un llibre que pretén fer reflexionar els lectors amb arguments sòlids sobre els seus hàbits de vida i ajudar-los a no fer-se trampes al solitari, com li agrada repetir a l’autor.