EEUU, era previsible?

07/01/2021

Al segon curs de la carrera, en plena dictadura franquista, el professor Muríllo Ferrol ens va oferir la possibilitat de superar l’assignatura de Dret Polític, participant en un seminari sobre la constitució americana; com vos podeu imaginar vaig acceptar immediatament tal possibilitat, es tractava de la primera revolució democràtica del món modern, un exemple de democràcia consolidada. De la mà de l’esmentat professor, i del seu ajudant José Jiménez Blanco, van poder conèixer el sistema federal, i tot el que significava un règim de llibertats formals, tot tenint també en compte, alguns dels problemes i contradiccions existents, tals com el racisme, l’ús d’armes, l’imperialisme…

Des d’aquells temps, la història ha seguit el seu curs. Una democràcia que ha estat exemple, i continua essent una gran potencia econòmica i militar, ha posat de manifest la seua feblesa amb els successos generats pel neo feixisme. Els fets són evidents, ens alerten sobre la irrupció d’un totalitarisme disfressat de democràcia. Durant la campanya electoral a les eleccions presidencial, a la classe d’anglès a la que participava, tingueren un exercici de conversa sobre el tema, quan en tocà parlar vaig manifestar que Trump representava un nou feixisme, que dubtava que acceptés un resultat negatiu, i que el debat de fons era que el sistema presidencialista podia derivar en un règim autoritari. Els companys de classe es quedaren sorpresos i no hi eren d’acord, veien en Trump una mena de “tio sonat”, però no el situaven del costat de Franco, Mussolini o Hitler, amb els matisos que vulgueu. Em vaig passar?

Comprovem, però, i dissortadament, que no havia errat: Trump ha entrat en política per generar un  moviment d’extrema dreta, el qual sí que ha llegit història, ha entès que cal simular, que cal evitar l’homologació amb el feixisme clàssic, i  mostrar altra cara diferent, això sí, amb mesures autoritàries, introduint un tema com la immigració, o amb motiu de la pandèmia fabricant una versió en la qual hi ha un dolent: la Xina en concret. L’exaltació patriòtica, tan freqüent als EEUU, el masclisme, i alguns nous components, han facilitat el creixement del moviment antidemocràtic.

Situats a l’Estat Espanyol, els esdeveniments i les imatges que hem vist, em fan reflexionar amb el que va passar amb els fets del referèndum a Catalunya, comparant per exemple l’acció de la policia trencant urnes i apallissant a pacífics ciutadans, o amb les accions judicials i sentències dels tribunals. Ni les urnes, ni el referèndum significaven cap perill per a una democràcia: el perill està a  fer-li el joc al nacionalisme autoritari o  la repressió innecessària.

Interrogants a fer-se? Molts, entre altres: com aturar el neo feixisme, com preveure o evitar successos com els que comentem?