«La clau de l’èxit d’EH Bildu és no perdre’s en altres disputes i créixer impulsats per la consecució de la meta: la construcció social i nacional d’Euskal Herria»
«EH Bildu s’ha erigit a Euskal Herria com el referent polític que passa de les paraules als fets i se centra en els problemes de la ciutadania»
«EH Bildu ha aconseguit posar al centre del debat polític la seua mirada política»
Acte de campanya d’EH Bildu en Vitòria.
EH Bildu és la primera força municipalista a Euskal Herria, també la primera força política del conjunt del país; i després de les recents eleccions europees s’ha confirmat com la primera força política a la Comunitat Autònoma Basca.
Aquest resultat era difícil d’imaginar fa només uns anys, però amb el pas de cadascuna de les convocatòries electorals del darrer cicle electoral (eleccions municipals i forals de 2023, eleccions generals de 2023, eleccions autonòmiques a la Comunitat Autònoma Basca 2024 i eleccions al Parlament Europeu 2024) el suport a la coalició sobiranista no ha deixat de créixer. EH Bildu ha avançat en totes les últimes eleccions i estem davant d’una tendència estructural: l’esquerra independentista és cada cop més forta a Euskal Herria, amb un creixement generalitzat a tots els herrialdes (territoris històrics) i ha aconseguit ser primera força a més localitats que qualsevol altra candidatura.
EH Bildu naix el 2012 després de la participació a les convocatòries electorals de 2011 sota les sigles Bildu i Amaiur, com una aliança entre diferents que situa el projecte de país lliure i just per sobre de sigles. Tot i que moltes vegades les formacions polítiques es distancien ràpidament dels seus valors fundacionals, aquest no és el cas d’EH Bildu –i aquesta pot ser la clau del seu èxit. No perdre’s en altres disputes i créixer impulsats per la consecució de la meta: la construcció social i nacional d’Euskal Herria.
I és que EH Bildu ha aconseguit situar sota un mateix paraigua no només les formacions procedents de diferents famílies i trajectòries polítiques en un mateix projecte aglutinador, sinó també arribar a segments de vot més amplis. Ha demostrat, davant de diferents escenaris, que el sentir majoritari de la ciutadania i les necessitats de la societat estan per sobre dels que pogueren ser els seus interessos partidistes.
En aquest sentit, en les intervencions de les i dels membres d’EH Bildu se sol repetir la frase «guk lehenik herria, eta gero alderdia» –‘primer el país, i després el partit’–, frase que va més enllà d’un eslògan de campanya o partidista, ja que evidencia aquest camí pres per la coalició sobiranista. Un exemple d’aquest camí és Vitòria-Gasteiz.
El 2014 va nàixer Gora Gasteiz!, una iniciativa popular que apostava per una ciutat justa, solidària i plural, davant del racisme i l’exclusió. Aquesta proposta s’oposava a la deriva del missatge de l’aleshores alcalde de la ciutat, Javier Maroto, del PP, que va assumir un discurs xenòfob i discriminatori contra la comunitat migrant, afirmant entre altres coses que «els immigrants magribins venen a viure de les ajudes socials», assumint els postulats i les notícies enganyoses de la ultradreta. La iniciativa va prendre una força important a la ciutat i durant la campanya de les eleccions municipals de 2015 va demanar a l’oposició que arribara a un acord per desallotjar Maroto. Els missatges dels partits van seguir aquesta línia durant la campanya; la xenofòbia no podia tenir espai al consistori Gasteiztarra. Malgrat això, després dels comicis d’aquell 24 de maig, el PP de Maroto va tornar a ser primera força a Gasteiz.
Tancament de la campanya municipal d’EH Bildu a Vitòria.
EH Bildu, que va ser la segona força a la ciutat, tenia clar que compliria el que havia expressat en campanya. Si estava a les seues mans, faria el que fora per evitar que la dreta xenòfoba continuara al poder. Per això, i veient que el PNB (tercera força) no faria el pas de donar-los els suports per governar i deixar fora Maroto, els seus 6 regidors van votar a favor del candidat del PNB a la investidura gratis et amore, amb l’objectiu de deixar fora del govern municipal el Partit Popular i les seues idees contràries a la convivència. Vuit anys més tard, a les eleccions municipals celebrades el 28 de maig de 2023, EH Bildu ha sigut la primera força política a la capital alabesa.
El 13 de juny del 2015, EH Bildu va portar a terme accions similars de suport a forces que no foren contràries a la convivència en altres municipis com ara Oion, també a Àlaba. Des de llavors ha pactat i ha donat suport a acords pressupostaris a municipis com Iruña Oka, Eibar o fins i tot a Vitòria-Gasteiz el febrer del 2024, malgrat que el govern de la ciutat l’ocupen PSE i PNB –que van pactar amb PP per arrabassar l’alcaldia a EH Bildu el juny del 2023. Sempre basant-se en aquesta mateixa idea: apostar per posar en marxa projectes que milloren la vida de la ciutadania i donen resposta als problemes de la societat.
Així, EH Bildu s’ha erigit a Euskal Herria com el referent polític que passa de les paraules als fets. Com diuen ells, «fem el que diem i diem el que fem», i se centren en els problemes de la ciutadania.
Amb aquesta concepció de centrar-se en els problemes reals, ha anat sumant simpaties, no només en forma de suport electoral, sinó també de persones, que observant aquestes accions s’han sentit identificades per les decisions i polítiques impulsades i s’han incorporat a aquest projecte. EH Bildu ha sigut capaç no només de sumar gent al projecte, sinó també de buscar un projecte compartit amb molts tipus de gent diferent que ara és referent dins de la coalició sobiranista. Així, cada vegada van arribant a més persones i votants al·ludint a aquest acte fundacional, de la unió entre diferents.
Anàlogament, en aquest objectiu de centrar-se en els problemes de la ciutadania, el discurs de la coalició independentista basca s’ha consolidat en propostes socials, com són el sistema de salut o les atencions, l’habitatge, el repte ecosocial, el feminisme o el suport a la joventut. En definitiva, un projecte nacional de lliure adhesió, democràtic i basat en el desenvolupament humà sostenible, que construïsca una comunitat cohesionada sobre els principis i els valors d’igualtat, justícia social i cura del medi natural.
I, encara que alguns continuen afirmant que EH Bildu no aporta propostes –aquest va ser un dels arguments del PNB durant les eleccions de la Comunitat Autònoma Basca i les eleccions europees–, la demoscòpia assenyala que EH Bildu és cada vegada més reconeguda com una coalició propositiva.
EH Bildu és, a més, especialment ben percebut pels joves, i això també és una de les claus de l’ascens de l’esquerra sobiranista basca. Després de les últimes cites electorals s’evidencia que hi ha una divisió generacional, en què els menors de 45 anys voten majoritàriament EH Bildu, davant dels més grans que es decanten principalment pel PNB. D’aquesta manera, es confirma que les noves generacions són el segment de població que impulsen el canvi polític i que pensen que l’eina més útil és la formació sobiranista.
Hem de destacar, en aquest creixement progressiu d’EH Bildu, el cas d’Àlaba. Aquest territori, que durant anys va ser la setena filla –Araba, zazpigarren lloa–, ha passat de ser el territori amb menys suport al moviment independentista a convertir-se en un territori que àmpliament es decanta electoralment per la coalició sobiranista. I és que el PP ha governat en diferents ocasions tant la Diputació Foral d’Àlaba com la seua capital, Vitòria-Gasteiz; sense anar més lluny, per última vegada entre el 2011 i el 2015 amb Javier de Andrés a la Diputació, i amb Javier Maroto a l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Tot i això, des de 2015 la formació abertzale ha anat pujant en vots i aquest 2024 s’ha imposat tant a Àlaba com a Vitòria en les dues conteses electorals celebrades.
Arnaldo Otegi acostuma a parlar d’aquest creixement sostingut, tant a Àlaba com a la resta del país, en termes de «paciència estratègica». Una manera de fer política sense pressa i sense ansietats. Una manera de fer política que no busca assaltar el cel com clamaven altres fa una dècada, sinó establir les bases d’un projecte de futur que permeta afrontar els reptes a què ens enfrontem com a societat. Reptes que exigeixen solucions pròpies d’acord amb la realitat i la dimensió d’Euskal Herria i que finalment passa per garantir els drets nacionals i socials en una República Basca d’iguals. Un cop més al·ludint a aquests valors fundacionals, en aquest cas la consecució del projecte de país lliure.
En aquesta paciència estratègica, el rol de la joventut, que com ja s’ha assenyalat majoritàriament dona suport a EH Bildu, és clau. La demografia juga a favor de la coalició independentista si aconsegueix enfortir la seua connexió amb el sentir majoritari de la ciutadania en aquestes franges. El repte és ampliar aquest suport sòlid dels joves a altres grups d’edat per consolidar el canvi en un sentir majoritari i transversal.
Aquesta base s’està establint. La societat basca s’identifica cada cop més amb els valors que EH Bildu defensa. És una societat com més va més feminista, ecologista, progressista… i la coalició sobiranista és la que més connecta amb la realitat social actual.
EH Bildu ha aconseguit posar al centre del debat polític la seua mirada política, ha aconseguit construir una relació en què és capaç de generar al voltant seu un consens, en què inclou també altres grups i actors subordinats. Així va passar a les passades eleccions de la comunitat autònoma basca, i així ho va expressar el seu candidat a Lehendakari, Pello Otxandiano, el 19 d’abril a Bilbao al tancament de la campanya: «hem aconseguit posar al centre del debat la nostra mirada política. (…) Hui la mirada de l’esquerra sobiranista basca és hegemònica».
Per tant, podríem afirmar que, en la batalla de l’hegemonia cultural, EH Bildu ha guanyat la contesa. Ha aconseguit posar al centre del debat polític la seua mirada política. Com diu el politòleg i el senador Mario Zubiaga: «sempre hi ha un marge entre l’hegemonia cultural i l’hegemonia electoral… EH Bildu ja ha guanyat la primera; la segona, és molt a prop».
Aitziber Salazar és politòloga i regidora d’EH Bildu a l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz.
Revista número 504, pàgs. 38-41. Juliol 2024.