La revista degana en valencià

El 15-M i altres mogudes

19/05/2021

L’aniversari del 15-M ha estat objecte de consideració. Efectivament fou un esclat de protesta i de propostes que encetà una dinàmica de canvis. Durant els anys que portem de vivència pública hem vist i participat en diversos moviments, al nostre cas esmentaria alguns representatius, deixant de banda els més polítics, fem memòria: El Saler per al Poble, El Llit del Riu és Nostre, les promogudes per la Federació de les Associacions de Veïns amb aquella gran concentració a la plaça de l’Ajuntament, la lluita contra el desmantellament de la Siderúrgica, les mobilitzacions sobre Cofrents, Salvem el Cabanyal, Salvem el Botànic, No a la Guerra.

El cas del 15-M presentà el seu perfil: intensitat, curta durada, temes emergents (habitatge, democràcia participativa, anticapitalisme, critica al sistema polític…), molt especialment va propiciar el naixement de noves opcions polítiques davant el bipartidisme. Hem escoltat algunes reflexions sobre el tema: que va quedar d’aquell esclat?, què hi resta del seu impuls?, quines fites s’han aconseguit? A parer meu és molt prompte per a donar resposta als interrogants. Doncs, si ens fixem als moviments que he esmentat adés, comprovareu que amb el temps molts dels seus objectius s’han anat assolint, almenys en part substancial. Per això, tornant al 15-M, si solament volen buscar un rèdit polític a curt termini, obtindrem conclusions prematures. Hi ha una evidència que cal repetir: no és el mateix portar la pancarta que obtenir els vots a les eleccions.
S’ha volgut capitalitzar en una via política, però, com ja he insistit, les idees no són patrimoni de cap marca. El mateix espai del centre a Madrid des d’on es va generar la imatge del 15-M, ha estat el marc de les expressions «peperes» després de les eleccions de la comunitat. Òbviament, malgrat que la moguda del 15-M congregà a molta gent, els seus protagonistes eren una minoria activa en relació amb el conjunt de l’electorat. Això no invalida la validesa i justícia de les idees que representava, sinó, evidencia les limitacions que tot moviment social té i ens emplaça a evitar optimismes. Les idees, o si voleu les propostes, tenen el seu procés de penetració, això sí: ha d’haver-hi treball d’arrelament, de persuasió. Quant a objectius, com fou el d’acabar amb el bipartidisme, crec que ha existit excés d’eufòria, puix la seua definitiva desaparició total dependrà de molts factors, entre altres que l’esquerra demostre coherència a la gestió i major adhesió en vots. Al nostre país tenim el Pacte del Botànic, una aposta de present i futur, cal, però, persistir i guanyar més credibilitat.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top